Lost in information

El passat 19 de maig moria l’escriptor Martin Amis, als 73. Jo encara tenia pendent de llegir, des de feia uns quants mesos, apilat per allà al damunt, entremig de dotzenes de volums més que esperen torn, el seu darrer treball publicat en català, el recull de records personals i literaris Des de dins, seqüela fins a cert punt d’un llibre anterior del mateix signe que al seu moment em va interessar molt, Experiència, editat també per Anagrama, un parell de dècades enrere. Amb tot, l’obra que més em va impressionar del fill del reconegut autor britànic Kingsley Amis és la novel·la The information, del 1995, publicada en castellà amb el títol de La información, potser perquè en aquelles dates jo tenia més o menys l’edat dels seus dos protagonistes masculins, circumstància que em permetia entreveure de primera mà la que d’alguna manera podríem convenir a denominar “crisi dels quaranta”, de la qual començava a percebre bastants indicis.

Després arribarien la crisi dels cinquanta, la dels seixanta.. i totes les que aniran venint, si tenim salut i el cap prou clar per patir-les. I en què consistia la informació esdevinguda tesi troncal del llibre? Doncs que, un cop fets els quaranta –jo diria que la cosa s’ha endarrerit almenys deu anys–, una nit et despertes de sobte, xop de suor freda, amb problemes per respirar, i perceps d’una forma diàfana, lacerant, trasbalsadora, inapel·lable, el missatge personalitzat: ets mortal i tot això s’acabarà algun dia.

A partir d’aquesta revelació de la pròpia finitud, que mentre eres jove no tenies gaire assumida, o com a mínim present, el receptor –sobretot en cas de ser home– reacciona com sap o pot o el deixen. Els uns abandonen la dona de sempre i se’n busquen una més tendra i potser eslava, els altres es compren un cotxe esportiu o una moto de gran cilindrada, n’hi ha que canvien de feina o pleguen i es fan ermitans o d’una secta, aquells s’apunten a balls de saló o a l’ANC o es posen a córrer com esperitats.. Suposo que la majoria continuem si fa no fa, però mirant el món i la vida des d’una altra perspectiva.Només així s’entén el diàleg de la pel·lícula Lost in translation entre l’actor madur Bill Murray i la noia Scarlett Johansson al bar d’un hotel de Tòquio, just acabats de presentar-se.

Quan ell li diu que té cinquanta anys, ella li pregunta: “Ja t’has comprat el Porsche?”.