L'art de pilotar

A Des de dins, darrer llibre seu traduït al català, el britànic Martin Amis, mort el passat 19 de maig, observa que la literatura difereix de la resta d’arts per una qüestió tan òbvia com que no qualsevol té la capacitat de pintar o esculpir o tocar un instrument, però sí d’escriure, de manera que si et dediques a l’ofici d’ajuntar paraules ocupes el lloc d’un aprenent de pilot en un món en què tothom pot fer volar un avió. És clar que un cosa és saber escriure i l’altra ser escriptor.

La vocació literària acostuma a aparèixer cap als quinze anys, fa notar l’autor, raó per la qual els escriptors són adolescents que s’han encallat, si bé n’estan contents, perquè accepten a gust l’arrest domiciliari que comporta. També diu que quan en una família en sorgeix un, aquesta família ja ha begut oli. I a partir d’aquí, formula una sèrie de consells pràctics que intentaré resumir.

Quan escrius, no t’has de presentar com algú exquisit. N’hi ha prou que el lector s’adoni que saps el que et fas. No siguis desconcertant o embafador. La literatura s’interessa sobretot per l’amor i la mort. Les novel·les són especialment sensibles, perquè hi exposes qui ets de debò, més que no la poesia o l’autobiografia. La vida no és com una novel·la, sinó que el noranta per cent de les històries són més aviat llesques de vida, si bé fetes de farines i amb textures diferents, per tant més identificables amb el conte, denominat en anglès short story. La ficció narrativa és llibertat, però també en aquest àmbit no hi ha llibertat sense normes. Per exemple, prohibit transcriure somnis que durin més de mitja frase. Citant Henry James: “Explica un somni i perdràs un lector.” Tampoc convé allargar-se en reflexions religioses o en la descripció d’escenes eròtiques. Segons Amis, ningú no se n’ha sortit mai bé, de narrar el “procediment mecànic de l’amor”.

Una advertència: la felicitat, en literatura, resulta buida i inerta, un espai en blanc. Encara una altra, confirmant la sentència de George Orwell: només podem confiar en unes memòries si revelen alguna cosa deshonrosa. Qualsevol que faci un relat positiu sobre la seva pròpia persona, segur que menteix. Per anar enllestint, molta atenció als finals. Cal que la millor frase d’un paràgraf sigui l’última, arrodonida amb un punt d’èmfasi, evitant sobretot d’acomiadar-se amb un adverbi acabat en ment. Evidentment.