Els amants de Vallfogona

Llum a la foscor, però no pas a la vall Fosca sinó a la vall del Corb, i tampoc per causa d’un crim de sang. Un procés criminal instruït pel procurador fiscal de la cúria eclesiàstica tortosina, que reporta Enric Querol a la nova biografia del Rector de Vallfogona, editada per Rafael Dalmau amb el títol de Francesc Vicent Garcia, poeta barroc, de què em feia ressò ja en l’anterior Dia de reg. El sacerdot lletraferit només hi va jugar un paper secundari, ni víctima ni culpable, com a màxim còmplice, i encara sense haver-se acabat de demostrar.

Els fets es remunten al setembre del 1617. Un tal Vicent Martí, veí de Tortosa, promès de Joana Rovira, amb qui ha mantingut relacions sexuals, a l’hora de la veritat no s’hi vol casar. El 27 d’octubre d’aquell mateix any, la Cort secular de la ciutat ebrenca és informada sobre el cas i emprèn les actuacions oportunes.

Per tal de protegir-se’n, el seductor de poca paraula es refugia a la catedral, acollint-se a sagrat gairebé tot un any. Al cap de poc de transcorregut aquest període, el 19 de desembre del 1618, trobem el subjecte en qüestió establint capitulacions matrimonials amb una altra dona, Gaspara Bono, germanastra del rector vallfogoní. Publicades les amonestacions, la promesa rebutjada –i desflorada– se n’assabenta i hi posa impediments, de manera que el nou casori queda pendent de la resolució curial.

Però la parella decideix tirar pel dret, cosa que d’entrada els aboca a l’excomunió. Acusats d’haver-se casat clandestinament, pràctica prohibida pel concili de Trento, fugen a Vallfogona de Riucorb. Es demostra que tant en la cerimònia de les noces com en la romàntica escapada posterior, comptaven amb la col·laboració de la família, que per exemple els ha ajudat a llogar dues mules per transportar-los.

Sembla bastant clar, o això és almenys el que apunta Querol, que mossèn Vicent Garcia havia contribuït a preparar la “farsa”, o com a mínim n’estava al corrent i no l’havia denunciat, tal com es desprèn de l’interrogatori dels testimonis per part de l’oficial de la cúria designat per a l’ocasió. El desenllaç: l’1 de febrer del 1621, els fugitius s’avenen a presentar-se a Tortosa per demanar perdó i regularitzar el matrimoni davant del vicari general, que els condemna a contribuir a les obres de la Seu amb el salari d’un manobre durant un any i els atorga la benedicció nupcial.