I ara qui són els botiflers?

Bloquejarem la legislatura, gallejaven en campanya. Si, igual que abans havien d’aplicar el mandat de l’1-O i que insistien que si votàvem el president, el president tornaria (tampoc no formarien mai governs municipals o comarcals amb els del 155). No investir Pedro Sánchez era el lema. Cobrarem per avançat. Nosaltres no pactem a canvi de res, com els botiflers, venuts, porucs, rendits, passerells d’Esquerra. Segur? Al final res de res, pura retòrica, un simple enunciat de desavinences, sense concrecions pràctiques, tret de l’amnistia que ja s’havien assegurat els republicans, ni tan sols el traspàs de rodalies o la reducció del deute obtinguts per aquells conformistes fàcils d’ensarronar, mesells que llepen la mà que els pega, com al vers d’Espriu citat pel “Legítim” amb tota la mala bava. Vol incert de coloms plasmat en un paper més llarg que un dia sense musclos amb patates fregides, pel context brussel·lenc, però merament discursiu: paraules, paraules, paraules, que pel cas és com dir fum, fum, fum, perquè això sí que ho tenen, amplificats per poderosos altaveus mediàtics: uns grandíssims venedors de fum. Bé, i ara qui són els botiflers, venuts, porucs, rendits, passerells que s’han deixat aixecar la camisa per l’astut entabanador de la Moncloa? Sis anys, sis, d’acusacions de traïció als que, considerant les circumstàncies, i les lliçons de l’experiència, assumíem que no hi ha de moment cap altra via factible per avançar, o almenys impedir la reculada, que la negociació, per poc èpica i engrescadora que soni, fins al punt que alguns que ens negàvem a combregar amb rodes de molí –o amb musclos amb frites– ens hem hagut de sentir de tot, qüestionats els nostres ideals i compromís, posat en dubte no només el nostre independentisme sinó també la catalanitat (penso en els idiotes que escriuen a les xarxes ER en comptes d’ERC), havent d’aguantar lliçons de coherència per part de personatges com un col·laborador d’aquest diari que creu veure per tot arreu “col·laboracionistes” al servei del CNI, que ja té dallonses –cinisme és el terme més suau que se m’acudeix–, venint d’un antic parlamentari i alt dirigent socialista. Ai, la mala consciència! Ai, la fe dels conversos! Finalment desemmascarats els impostors, a partir d’ara o tots botiflers o tots canonges. Si ho prefereixen: o tots botiflers o tots cristians.