La muntanya tísica

Un dels meus bons propòsits per a aquest 2024 és llegir d’una vegada La muntanya màgica, de Thomas Mann, un repte que he anat ajornant, sobretot perquè segons les persones properes que han culminat l’esforçada ascensió suposa una proesa lectora, un cim literari no apte per a tots els escaladors de puigs de lletra impresa, però tinc clar que si no emprenc els pròxims mesos l’atac a aquest pic difícilment ho faré mai, atès que just enguany s’escau el centenari de la seva publicació, editada en català per Proa (el volum que tinc des de fa temps en llista d’espera en un prestatge de casa) i ara també per Navona. Una novel·la d’idees de les denominades bildurgsroman, això és d’aprenentatge, a mig camí de la literatura i la filosofia, ambientada a Davos, població suïssa del cantó dels Grisons que amb 1.550 metres passa per ser la ciutat més alta d’Europa i que aquesta setmana ha acollit com cada gener des de fa uns quants anys el Fòrum Econòmic Mundial, notícia que m’ha recordat la lectura pendent i també una estada recent, l’estiu passat, en aquell bucòlic paratge als peus dels Alps. Una estada breu, de quatre o cinc hores, suficients per fer un tomb a peu pel centre, ple de botigues cares i allotjaments hotelers, molts de luxe, com correspon a una estació d’esquí de renom internacional, i pujar en funicular fins als 1.860 metres d’altitud, on s’aixeca el Schatzalp, antic sanatori de tuberculosos –que per aquí quan jo era petit encara en dèiem tísics– i avui hotel de tres estrelles, construït el 1900 amb totes les cambres dotades de terrasseta coberta encarada al sud, és a dir a la vall, és a dir al sol, en què Mann es va inspirar per escriure el llibre, on apareix designat com a Berghof. El futur Nobel hi va el maig del 1912 a visitar la seva dona, ingressada per una taca als pulmons. Mentre és allí, un dels metges li diagnostica també a ell una afecció pulmonar, però en comptes de quedar-s’hi a seguir el tractament fuig corrents. El doctor de Berlín consultat a la tornada li aprova la decisió. De fet, la novel·la que inicia just després tracta d’un jove hamburguès, Hans Castorp, que hi va a veure un cosí i se’l queden set anys, al detectar-li la malaltia, a l’habitació 34, que només vam poder veure per fora, des d’enfront de la llarga façana blanca, perquè segons la recepcionista estava ocupada, l’excusa que deuen donar a tothom.