De la banda de ponent

Que els Reixos m’haguessin deixat a Bell-lloc un exemplar de Catalunya, terra de bandolers, m’ho vaig voler prendre com una al·lusió, o qui sap si una invocació, a la cançoneta aquella de l’Amante bandido d’un Miguel Bosé encara sense gaires goteres a la teulada. Llibre original i exhaustiu, molt documentat, de lectura entretinguda i amena, que inclou paratges novel·lístics, o que podrien inspirar una obra de ficció literària o cinematogràfica, a càrrec de la periodista i escriptora barcelonina Sylvia Lagarda-Mata per a Angle Editorial. Inclou 135 breus aproximacions biogràfiques, diria que mig reals i mig llegendàries, als protagonistes d’un fenomen tan estès i desconegut com va ser el bandolerisme en aquest país fins a èpoques sorprenentment pròximes, d’un total de 3.000 que l’autora ha estudiat. Detallats per comarques, cosa que facilita l’objectiu d’aquest article, i d’un segon de propina, que no és altre que evocar alguns d’aquells professionals del delicte a Ponent i l’Alt Pirineu. El cèlebre Macot, en primer lloc, també anomenat Matxicot, que en gascó significa maldestre, convertit en personatge teatral per Josep Lladonosa al drama històric La Guillemota d’Àger, una noia atractiva d’aquella vila disposada a sacrificar la virtut per tal de redimir el veïnat del furor d’un malànima que, per causa de la violència de les seves incursions armades a la plana des del castell d’Aramunt, restaria encara molt de temps a la memòria col·lectiva a través de dites com “Ser més dolent que el Macot” o bé “Fer-ne més que el Macot”. Un altre paio sanguinari consignat al llibre és el Meco de Tírvia, que a finals del XIX assaltava rectories i cases bones al nord del Pallars i acabaria afusellat a Sort. Es dona la curiosa circumstància que, just abans de morir, i penedit dels seus crims, l’home aconsellava als propietaris de masies que se servissin de gossos com a millor remei per defensar-se de les activitats de facinerosos com ell mateix. Sabia de què parlava. Més afortunat, lo Lliser d’Arcalís tornaria ja vell d’una condemna de vint anys a Ceuta i s’havia de guanyar la vida venent per cinc cèntims pilotes de drap que havia après a cosir a la presó. A despit de la seva crueltat, mentre robava pels camins duia sempre a sobre un barrilet de vi ranci per oferir-ne a les dames atracades, a fi que es refessin de l’ensurt. Tot un cavaller.