L’home sense ombra

Resistir és vèncer, era el seu lema. I ell no havia fet res més que això. Resistir, resistir, fins a la victòria final, que ben segur no arribaria a veure. Per aquest motiu el trobem a la primera pàgina prop de Rajadell, serrant les potes d’una torre d’alta tensió per deixar sense subministrament elèctric unes quantes localitats veïnes i indústries. Accions esporàdiques i individuals de sabotatge contra el règim franquista entronitzat feia poc. O ja no tant, perquè parlem de principis dels seixanta. En tot cas, es tracta de l’últim maqui a Catalunya, de nom Ramon Vila, àlies Maroto o Ramon Llaugí o Passos Llargs o el Lleig o el Senglar, si bé les forces policials que fa temps que l’empaiten l’anomenen Caracremada, a causa de les marques produïdes per un incendi domèstic quan era petit. El protagonista de Li deien Caracremada, la darrera i força recomanable novel·la de Llorenç Capdevila, prolífic escriptor nascut a Alpicat el 1969. Una quinzena ja de títols publicats, aquest d’ara per Empúries, la majoria reconeguts amb premi. Una història de ficció, basada en fets reals. Ramon Vila sí que va existir, i l’autor s’ha documentat a fons per recrear-ne les peripècies, al contrari d’altres personatges secundaris, fruit de la seva inventiva, però perfilats amb traça, com el caporal de la Guàrdia Civil obsedit en perseguir-lo, els joves Miquel i Núria, el veterà pastor Mingo, el sergent Vivancos conegut pel sobrenom de Rasputín, etcètera, tota una galeria de tipus singulars que responen a retrats psicològics convincents, versemblants, creïbles. A part de les pròpiament humanes, també convencen les descripcions geogràfiques i ambientals, centrades en paratges despoblats i feréstecs de comarques com el Bages, Berguedà o Pla de l’Estany, escenaris freqüents de l’activitat guerrillera d’un combatent solitari, etern fugitiu dels del tricorni que sempre li trepitgen els talons, convertit al cap de tants anys en “un home fosc, un cos sense ombra o, més aviat, una ombra sense cos, un gos malalt, un fantasma del passat, un pobre diable aferrat a un ideal”. Supervivent de la guerra espanyola, de la resistència francesa contra els nazis, de la partida de Marcel·lí Massana, de les caigudes de Facerias i Quico Sabaté, que no podia acabar els seus dies sinó abatut pels trets de la Benemèrita. Un llibre molt ben escrit, de trama apassionant.