Exvots, gegants i toreros

Un quadre petit de colors tan vius, figures naïf i perspectives oníriques que de lluny sembla un Chagall, però en realitat és un Picasso. S’hi veu un cotxe bolcat, un dels dos passatgers estès a terra, l’altre que deu ser el conductor amb les mans juntes implorant un miracle, una pagesa vora un porquet que s’exclama ran de carretera amb els braços oberts i una marededéu entre dos àngels sobrevolant una ermita. Títol: Paròdia d’exvot. El genial malagueny el va pintar en 1901, inspirat per l’accident de trànsit del seu amic Miquel Utrillo. I fins al 15 de juliol pot ser contemplat, just davall de dos exvots no pas paròdics sinó que diguem-ne seriosos, solemnes i greus a la rústica manera d’aquelles tauletes votives, procedents del santuari del Miracle, a l’interessant exposició del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona sobre la influència en l’obra picassiana del territori, les arts i les tradicions populars catalanes. 

Fenòmens de cultura tradicional com els referits exvots, auques, caganers del pessebre, processons, sardanes, gegants i capgrossos.. Sí, actuacions de colles geganteres com la que reproduiria al fris central de l’edifici del col·legi d’arquitectes de Barcelona. La fecunda producció pictòrica de Picasso reflecteix totes aquestes mostres de catalanitat arrelada que va assumir a l’època barcelonina d’Els Quatre Gats, a Horta de Sant Joan i a Gósol. També l’activitat ceramista, com el cap de noia pintat al cul d’una guardiola de terrissa. I els toros, és clar, que no són ben bé cultura nostrada, però força presents per aquí quan l’artista hi vivia, tal com testimonieja un cartell exposat enmig dels objectes provinents de l’antic museu etnològic solsoní que dialoguen amb els olis, dibuixos, litografies, gravats i aiguaforts de Picasso penjats a les parets. Festa Major de 1949. Dos “acontecimientos taurinos”, pel 8 i 9 de setembre. El primer, a càrrec de Juanito Tarré. El segon, un “mano a mano” entre aquest mateix “gran novillero” i l’anunciat com a “incomparable matador de toros y polifacético artista” Mario Cabré. Exacte, l’atractiu torero famós per les elegants veròniques i alhora poeta i actor de teatre i cinema a causa del qual Frank Sinatra viatjaria en 1950 fins a Tossa de Mar per no perdre d’ull la seva esposa Ava Gardner durant el rodatge de Pandora i l’holandès errant, en què Cabré també actuava.