Poder llegir tots els llibres
Penso en tants llibres comprats, la majoria com a obsequi sentimental o romàntic, o almenys amistós, també per compromís, amb la millor intenció del món, aquest passat Sant Jordi, però que mai no seran llegits, criant pols una temporada fins al seu trist final dins d’un contenidor blau. D’altres, més afortunats, mereixeran tard o d’hora l’atenció dels seus destinataris.
Tot just en una novel·la bastant autobiogràfica d’Annie Ernaux, La dona gelada, en català a Angle Editorial, que m’ha fet comprendre el feminisme més que qualsevol altra obra assagística o de ficció (la vida quotidiana de la generació de dones franceses que ara deuen rondar com l’autora els vuitanta, més convincent en el fons que qualsevol manifest atapeït de principis teòrics o consignes), he retrobat la passió llibresca que d’alguna manera jo també vaig sentir en la meva adolescència, quan a casa no disposava de gaires mostres de lletra impresa i admeto que més per avorriment que per una altra cosa començaria a freqüentar la biblioteca del poble. En aquells temps no teníem encara televisor, ni mòbil, ni internet.. Suposo que és natural que amb tants entreteniments, als joves i ja no tan joves d’avui dia els costi de submergir-se una estona en unes pàgines. La lectura va esdevenir de cop i volta la meva única distracció moltes tardes d’estiu fins aleshores tedioses, però alhora la descoberta d’un mon nou i un plaer que ja no m’ha abandonat mai.
La protagonista de La dona gelada tenia la immensa sort d’una mare lectora, que a part posseïa una personalitat forta, independent. Trets que va transmetre a la filla. La nena l’observava amb algun volum a les mans: “Li envejo aquesta cara estranya, tancada, allunyada de mi, de nosaltres, el silenci que l’absorbeix, el cos afeixugat de cop per una quietud perfecta.” El marit li retreia aquella suposada pèrdua de temps: “No et canses mai de les teves novel·letes?” Incitada per l’exemple, la petita comença a compartir la fal·lera. El mateix deler mirant l’aparador d’una llibreria que el d’una pastisseria. I la promesa futura de títols encara no aptes per a la seva curta edat. “Era fantàstic poder tenir una història preciosa esperant-me, cap als quinze anys, com la regla, com l’amor”. Entre les diverses raons per voler créixer, la de “tenir dret a llegir tots els llibres”. Un dret que sovint desaprofitem.
