Distàncies curtes
Bons auguris per al turisme de proximitat. Els anunciava el dissabte 20 d’abril, a la tercera trobada Patrimoni i turisme que organitza l’associació Amics del Castell de la Floresta, el professor de la universitat gironina Josep A. Donaire. Dades en mà, el prestigiós especialista vaticina que la majoria dels humans, almenys de l’hemisferi nord, disposarem cada vegada de més temps d’oci, comprimint els horaris de treball, a banda de l’augment de l’esperança de vida que fomenta llargues jubilacions actives, dedicades sovint a viatjar. Alhora, tot apunta a l’encariment del transport, sobretot per via aèria, a causa de la substitució dels combustibles actuals per d’altres més ecològics i sostenibles. Adeu al low cost. Es calcula que el 2035, un bitllet d’avió valdrà de mitjana el triple que ara. Volar ja no serà a l’abast de totes les butxaques, en especial les destinacions transoceàniques. Pel que fa als creuers, se n’albira la progressiva desaparició, per raons mediambientals i també econòmiques. Més períodes de lleure amb les mateixes o superiors ganes de rodar i veure món, afegit a una inevitable tendència a les distàncies curtes, tractant a la vegada de defugir els molestos inconvenients derivats de la massificació de certes destinacions, comportaran al nostre país una oportunitat per al turisme d’interior, d’índole cultural, paisatgística o gastronòmica en un sentit ampli, incloent la producció agroalimentària pròpia dels diferents indrets, en benefici d’elements patrimonials i històrics, per exemple l’esmentat castell de la Floresta, com tants d’altres d’aquestes comarques, que per la seva discreta –i selecta– concurrència de visitants el professor Donaire anomena “llocs del silenci”. Aprofito l’acte per conèixer el nou alcalde de la petita localitat garriguenca, d’un centenar i mig d’habitants de dret, només una vuitantena fixa a l’hivern. Es diu Ignasi i m’explica que fa pocs anys que ha vingut a viure a la casa on estiuejava de petit. Treballa a Reus, d’on va i ve cada dia en tren, des de l’estació d’allà a la vora, en què sempre l’espera sol. El servei de rodalies és millorable, observa. Als matins, encara rai. A les tardes, de tornada, s’acumulen els retards. Pocs combois per escollir, d’altra banda. Mentre escolto les intervencions dels ponents, per la finestra en veig passar uns quants. Però tots són de càrrega.
