Ifigenia a Àger
Superada una campanya electoral en què, com totes darrerament però aquesta vegada potser més, m’hi ha sobrat la comèdia –i ves que segons els resultats no se n’hagin de repetir les sessions al setembre–, avui que per consideració a la llibertat de criteri dels lectors/electors, com si els pobres articulistes hi poguéssim exercir encara alguna influència, no puc escriure aquí de política, ho faré de teatre, valgui la redundància. De teatre de debò, el que es representa en sales i no en pavellons, als escenaris més o menys decorats i no als mítings amb soferts meritoris amb cara de circumstàncies encerclant els oradors. Perquè mentre certs candidats catalans i algun dels seus mentors madrilenys ens demostraven la seva tendència a sobreactuar, esperant no pas l’ovació del públic agraït sinó la votació del poble incaut, al Teatre Lliure de Montjuïc els actors –que no dissimulen l’ofici autèntic com els referits dirigents partidistes– Pere Arquillué i Emma Vilarasau interpreten, fins al pròxim 2 de juny, la tragèdia d’Eurípides titulada Ifigenia, en realitat un compendi de dues obres de l’autor clàssic grec amb la mateixa protagonista: Ifigenia a Àulida i Ifigenia entre els taures. Resumint l’arrencada argumental: el rei Agamèmnon es veu obligat a sacrificar la pròpia filla, una jove Ifigenia, per tal que els déus facin bufar el vent i els vaixells aqueus puguin arribar a la guerra de Troia. Un mite narratiu d’abast universal que en certa manera trobarem reproduït en una novel·leta ambientada aquí a prop, als peus del Montsec. La fi del Macot, fantasia literària de l’historiador Josep Lladonosa, recrea la llegenda de Guillemota d’Àger, noia d’una bellesa notable que contrastava amb la vulgaritat del nom, la qual va oferir el seu cos al cèlebre bandoler a fi d’evitar-ne l’assalt cruent a la vila que tenia assetjada. Una sola nit amb aquell individu de baixos instints, temut per les seves accions violentes tant a la muntanya com a la plana, que ha deixat per a la història popular frases fetes com “fer-ne més que el Macot”, a canvi que respectés les vides i hisendes dels veïns. Al final, ja en companyia de la seva víctima, el malànima s’emborratxa tant que desaprofita l’ocasió, però va ser prou honrat com per mantenir la paraula donada i acatar el tracte. Guillemota salvaria al darrer moment la virginitat, igual que Ifigenia la pell.
