Doble vida

Quan va morir Paul Auster, aquest passat 30 d’abril, el primer que vaig fer –digueu-me mitòman– és buscar algun llibre seu que encara no hagués llegit a la meva biblioteca domèstica, plena de volums que m’esperen (ara que al juliol em jubilo, confio a tenir més temps per dedicar-lo a la lectura i que la llista es redueixi). En vaig trobar un que feia un quart de segle que se m’oferia debades, editat per 62 en 1998. El títol: Viure al dia. Una mica contradictori amb el motiu luctuós que m’incitava a agafar-lo. El subtítol, resumint el contingut: La crònica d’un fracàs inicial. En efecte, l’escriptor de Nova Jersey però que tothom –lectors i espectadors de les pel·lícules en què va intervenir– identifica amb el barri novaiorquès de Brooklyn, on compartia domicili amb l’autora estatunidenca Siri Hustvedt, relata els seus frustrats tempteigs poètics i narratius des de ben jove fins a la publicació de la primera novel·la, ja quasi quadragenari, dada força sorprenent tenint en compte els èxits que a partir d’aleshores li havia de deparar la carrera literària empresa amb vocació irreductible i decidida.Per això mateix, resulta oportuna l’advertència formulada just al principi: esdevenir escriptor no és pas el resultat d’una tria, com ser metge o bomber, sinó que més que escollir-ho ets tu l’escollit i tan bon punt acceptes el fet que en el fons no serveixes per a res més, has d’estar disposat a recórrer un camí llarg i difícil la resta dels teus dies. D’entrada, et cal prendre consciència que, encara que siguis un dels pocs elegits pels déus –i pobre d’aquell que hi confia, avisa–, el teu treball no et donarà mai prou per mantenir-te, de manera que si aspires a un sostre a damunt i no morir de gana, t’hauràs de resignar a fer altres feines. Més endavant, insisteix en una constatació que jo creia vàlida sobretot per a literats en llengües oprimides, com la nostra: “La majoria dels escriptors tenen una doble vida.” Guanyen pocs o molts diners exercint professions “serioses” i se les apanyen per esgarrapar temps per escriure. El problema d’Auster, o més aviat la virtut, gairebé l’heroisme, és que ell no demostrava cap interès pels dòlars ni a sotmetre’s a la referida duplicitat existencial/professional, amb les consegüents dificultats econòmiques i familiars fins al moment que es va fer un nom en el món implacable i atzarós de les lletres.