Vesprada

L legia fa uns quants dies a la secció Guia d’aquest diari que alguns municipis dels voltants com Tàrrega, Cervera, Mollerussa i Balaguer organitzaven diverses accions per promocionar el comerç local. Ben fet. El comerç és vida i sense comerç, en concret de proximitat, les localitats es van extingint. I qui diu comerç, diu hostaleria. A falta de botigues i bars, les petites agrupacions veïnals deixen de ser viables, a la llarga. Igual que passa amb escoles, farmàcies, sucursals bancàries i capellans, tot i que d’aquesta segona llista hi ha molts poblets que s’han d’estar de tenir-ne de pròpies i es veuen obligats a compartir-les. Signes dels temps, que no sempre ni en tots els sentits són positius.A la capital de l’Urgell, l’entitat Foment organitzava un “tardeo” de rebaixes, a partir de les sis. De les divuit, per expressar-ho com els joves. Un “tardeo”, diu? No fa pas gaire que en vaig veure anunciat un altre, al programa de la Trobada Empresarial del Pirineu. I bé: a favor del concepte, en contra del nom.Trobo una gran idea avançar l’hora d’aquesta mena d’activitats lúdico-festives (en el supòsit targarí: animació familiar, taller de pintacares i tatuatge, karaoke o ruta de tapes, entre d’altres), que fins ara solien convocar-se ben entrada la nit. Racionalitzar i homologar horaris amb països una mica més civilitzats, si més no en aquest àmbit, sempre mereix al meu modest entendre d’home madur –si bé ja ho vinc defensant, i si puc practicant, des de molts anys enrere– un aplaudiment entusiasta. Per què no aprofitar, a aquests efectes diguem-ne recreatius o –insisteixo– festius, la llarga jornada diürna, substituint el ressopó pel berenar, i així no haver de sostreure temps al son, a banda d’afavorir l’estalvi de kilowatts?Ara, això de “tardeo”, parauleta de gust més que dubtós incorporada sense filtre del castellà, fa mal a les oïdes, a més de trobar-ho filològicament inadmissible, sobretot tractant-se d’un terme tan fàcil de traslladar a la nostra llengua, que disposa d’un vocable temporal precís i preciós com “vespre”, adaptable per a l’ocasió com a “vesprada”, que en realitat no és cap invent, sinó d’ús habitual en dialecte valencià, per bé que en el registre “apitxat” de l’horta del Túria pronuncien “vesprà”. Tant se val, l’important és que si ja posseïm un mot adequat, per què importar-ne un altre d’espuri? Bona vesprada.