La vida fresca
La diguem-ne secció comercial de PIMEC a Lleida anuncia una campanya convidant els vianants a entrar als establiments adherits per protegir-se de les caldes caniculars extremes (si hagués sigut també als conductors, constituiria una incitació a l’allunatge, no pas en el sentit d’aterrar per exemple entre cràters inerts del mar de la Tranquil·litat sinó d’envestir amb un vehicle l’aparador d’un local amb la idea de saquejar-lo, confusió propiciada per la polisèmia de la paraula lluna en tant que satèl·lit i vidre). Es tracta de presentar a la ciutadania botigues i bars com a possibles refugis climàtics. “Són llocs de confiança on la gent pot acudir a resguardar-se de les altes temperatures”, declarava el president gremial, Manel Llaràs, un home que sent forner de professió deu conèixer cada estiu el turment de les màximes, ni que sigui nocturnes. Excel·lent iniciativa, però n’hi ha que ja ho fèiem, això de posar-nos a recer dels embats del sol roent alguns matins o tardes irrespirables, sense necessitat d’una invitació expressa. I per l’experiència adquirida, recomano en particular dos tipus de comerços concrets. D’una banda les perfumeries, on a més de refrigerar-te gaudeixes d’aromes plaents. De l’altra, les llibreries, no tant perquè t’hi instrueixes poc o molt alhora que et refresques, sinó pel fet de poder-hi passar més estona sense cridar l’atenció, romancejant entremig de piles de volums, ara n’obro un, ara en fullejo un altre.. Amb tot, sempre queda bé firar-se’n algun abans de sortir, per tal de compensar els quilovats consumits durant la llarga estada sota el doll d’aire condicionat. No ens cansarem de repetir el lema promocional, si bé cert, que el comerç és vida, tant a les ciutats com sobretot –ai!– als pobles. En aquest cas, vida fresca. Però on no podran els clients o visitants ocasionals arrecerar-se de l’ardor ambiental, perquè es tracta d’una estructura oberta, és al recuperat quiosc de la lleidatana plaça de Sant Joan, tancat a l’abril després de mig segle funcionant i reobert fa poc gràcies a la col·laboració del grup SEGRE amb la fundació Ilersis. Comprar el diari o una revista i la possibilitat de prendre cafè, que pot ser amb gel, cada matí fins a la una, en un emplaçament tan cèntric, sota la controvertida passarel·la avantguardista projectada per Peña Ganchegui, és tot un privilegi, malgrat la calor.
