El poble de l’estació
Mesos enrere aquest periòdic informava de la instal·lació en el termini d’un any de tres noves empreses al polígon industrial de Sant Guim, amb una inversió conjunta de quatre milions d’euros i la creació de quaranta llocs de treball. En paral·lel, es constatava un increment de fins al 20% del cens veïnal el darrer lustre, des de 1.039 habitants als 1.259 d’ara. Tot indica que les dues notícies tenen molt a veure amb la posició estratègica de la dinàmica localitat de la Segarra i les seves bones comunicacions –sempre millorables, és clar–, si fa no fa a mig camí entre Lleida i Barcelona, tant per autovia com per ferrocarril.
De fet, el naixement de Sant Guim de Freixenet, un poble modern durant molt temps conegut per la denominació popular de Sant Guim de l’Estació, està estretament vinculat al pas per aquells paratges de la via fèrria i la construcció justament en aquell punt concret del trajecte d’una estació de viatgers i mercaderies. Ho he pogut confirmar llegint un llibre que m’ha enviat el seu distingit alcalde, l’amic Francesc Lluch. Es titula Aquells nens de la guerra, escrit per Pere Gomà Roca, jubilat del sector bancari i historiador diletant, que al llarg de gairebé nou-centes pàgines combina dades històriques amb memòries familiars, centrades totes dues matèries en dos municipis tan aparentment diferents i distants com Sant Guim i Moià.
Pel que fa a Sant Guim, com és obvi la realitat que més m’interessava, per propera però també per singular, a banda de diguem-ne literària (el mite del far west traslladat a casa nostra), tot comença al mas del Segalà, convertit en hostal de mulaters, traginers i venedors ambulants, en una solitària cruïlla de camins de l’altiplà segarrenc, a principis del XIX. Al moment de traçar la línia Barcelona-Lleida, els enginyers de la companyia buscaven un lloc entre Calaf i Cervera per fer-hi una estació, al punt més elevat de l’itinerari, 736 metres d’altitud. De primer, explica Gomà, van pensar en un terreny davant del convent jesuïta de la Rabassa, però fos pel desnivell o per falta d’espai, es van decidir per un descampat una mica més a llevant, vora l’al·ludit hostal del Segalà. A poc a poc, ran dels edificis ferroviaris, serien bastits altres hostals i algunes cases, fins a formar el “barri de l’estació”, encara agregat al poble de Freixenet, origen del pròsper Sant Guim actual.
