Aquí a tocar

Últim divendres d’agost. Mercat de Prades. Al mig de la plaça porticada, compartint espai amb venedors ambulants de roba i verdures, una paradeta de llibres d’ocasió. M’hi entretinc regirant volums i en trio uns quants, que subjecto amb la mà dreta. De sobte, descobreixo un títol que em resulta familiar: Com és que el cel no cau?. Un recull de relats editat per Proa en 2004. A la tapa, una imatge nocturna del fosc skyline de la ciutat de Lleida, amb la inconfusible silueta de la Seu Vella retallada al capdamunt. Per curiositat una mica morbosa li pregunto a la dona palplantada allà al darrere quant costa. Cinc euros, respon. Però afegeix que si em quedo els altres que sostinc me’l deixaria per tres. No me l’he llegit però crec que és prou bo, tot i que ja fa temps que deu estar descatalogat, continua. I encara rebla: aquí hi posa que va guanyar un premi. Sí, que li dic jo, ja ho sé, ja el conec. De fet, en soc l’autor. Amb cara de sorpresa, com si no s’ho acabés de creure, em confirma que li sona bastant el meu nom. I tot seguit m’explica que ella també és escriptora: Isabel Olesti. De Reus. Si fa no fa de la meva mateixa edat. Resulta que amb el seu marit regenten una llibreria al carrer Bailén de Barcelona, El Mirall. Quan cada estiu pugen aquí dalt, on si no ho entenc malament disposen d’una segona residència, com molts reusencs –és la seva muntanya més pròxima–, aprofita per liquidar al mercadet setmanal, rebaixats de preu, alguns exemplars que han anat retirant de taules i prestatges de l’establiment. Com el meu, que m’ha sorprès com una mena de vestigi d’una vida anterior. Ja que som on som, un dels llibres que m’emporto és Tocant a mà. Una segona edició de 1975 de l’obreta de J.V. Foix, que arran d’una estada que hi va fer en 1958 escriuria la cèlebre nadala en vers que comença: “Si jo fos marxant a Prades, / a les boires de tardor...” . Retornat a la casa de la Lluïsa a Ulldemolins, repasso per sobre la quarantena de proses poètiques incloses, per si hi trobo algun altre esment a la “vila vermella”. El resultat: cap més referència a la comarca de l’Alt Camp, però nombroses a indrets de terres ponentines: fonts del Cardener, els Torrents de Lladurs (lloc d’origen de la nissaga del poeta-pastisser), Isil, Cervera, Terradets i Collegats, Oliana, estany de Sant Maurici, fins i tot una al·lusió a “la gitanalla de Lleida”..