Sortir de l’atzucac

Al dietari pòstum d’Àlex Susanna, L’any més inesperat, que l’editorial Proa ha tret al carrer just dos mesos després de la mort per càncer del seu autor, amb només seixanta-sis anys, hi trobem una mica de tot, com als volums anteriors de la sèrie. Descripció de paisatges, sensacions i sentiments. Retrats de personatges del món artístic, literari i intel·lectual. Converses, dinars, viatges. Reunions familiars i amb amics. Lectures, concerts, exposicions i altres actes públics als quals aquell home de lletres i gestor cultural assisteix. Molt cap al final, la patacada imprevista, anunciant un desenllaç tràgic, conegut ja d’antuvi pel lector del llibre: el diagnòstic brutal d’una malaltia sobtada i gravíssima, que trastoca rutines i plans i no deixa gaires esperances. 

De forma bastant excepcional, hi descobrim també mitja dotzena de pàgines dedicades a la reflexió política, escrites i sobretot revisades amb la sinceritat de qui sap que no li cal fer gaires compliments ni sotmetre’s a determinats compromisos, perquè ja no ha de quedar bé amb ningú, només amb la pròpia consciència. Convé tenir en compte que Susanna sempre havia tingut càrrecs i es movia en l’àmbit ideològic convergent, i estic bastant segur ara que votava Junts, motiu pel qual la seva anàlisi crítica, o com a mínim poc complaent, assoleix un valor especial. Com que les seves paraules resulten prou explícites, em limitaré a citar-lo in extenso, perquè qualsevol cosa que hi pugui afegir no aportarà res d’interessant: “Fins aquí ens ha portat el Procés: els desànims, els retrets, la falta d’unitat, la mediocritat imperant i el descrèdit de la política són ben evidents. Un preu altíssim, el que estem pagant com a societat (i alguns personalment, no cal dir-ho). Cada dia, però, som més els que ens preguntem si tot plegat ha valgut realment la pena. Abans d’embarcar-nos en una tal aventura, els nostres polítics no n’haurien d’haver previst les conseqüències? Consumat el desastre –o la derrota, com vulgueu dir-ne?– com podrem cicatritzar ferides i reconduir la situació? Com podrem sortir de l’atzucac on ens trobem des de fa uns quants anys?” La diatriba continua, però ho deixo aquí, per tal que el lector rumiï una estona si hi està d’acord. Confesso que jo encara no he arribat a cap conclusió definitiva, vull dir si ho subscric al cent per cent o bé amb algun matís.