Terra (roja) a la vista
Gros enrenou en l’àmbit acadèmic pel documental de RTVE en què un catedràtic de la universitat granadina, que ha estat investigant dues dècades una minsa mostra d’ADN de les restes de Cristòfol Colom exhumades de la seva sepultura a la catedral de Sevilla, ha arribat a la conclusió que el descobridor d’Amèrica era un jueu sefardita valencià. Bé, de la part oriental de la península Ibèrica. La concreció valenciana sembla introduïda tan sols per defugir l’evidència constatada fa ja molt temps de la catalanitat de l’almirall. Modèstia a part, me’n feia ressò en 1988, a El país de les pomes, segon volum de la sèrie Les rutes de ponent, remetent-me a fonts d’autoritat com Luis Ulloa, Pere Català Roca, Caius Parellada o Antoni Colom. El primer de tots, historiador peruà, publicava a París en 1927 Cristophe Colomb catalan, de títol inequívoc. Segons ell, l’intrèpid navegant canviaria de personalitat a partir de 1477 per motius ignots, que podrien ser polítics, obligat pels deutes o per haver sigut corsari una temporada. De fet, el seu cognom real no seria Colon ni Colombo, cas que fos certa la tesi genovesa, sinó Colom, tal com l’anomenava el seu vell conegut Fernández de Oviedo abans del primer viatge transoceànic. Altres coincidències nominals o filològiques, com les freqüents catalanades als seus escrits, que ara no tinc espai per enumerar, abonarien aquesta teoria.
Però és que el principal artífex de l’arribada al Nou Món no només era català, sinó segarreta, concretament de Tarroja de Segarra. Així ho proclamava en 1980 l’estudiós Antoni Colom Bisbal, basant-se en un seguit de dades irrefutables. Com ara que Cristòfol es deia en realitat Joan Baptista i que tant ell com son germà signaven Columbus de Terra Rubra, és a dir, de Terra Roja, origen etimològic de l’actual Tarroja. La seva família va haver d’abandonar el poble arran de la victòria de Joan II en la guerra contra la Generalitat. Lluny de casa, s’enrolaria com a corsari amb el seu parent Guillem Casanova Colom, raó que més endavant el portarà a dissimular la mateixa identitat quan presenti el projecte d’expedició naval als Reis Catòlics, fent-se passar per italià. Això explicaria també que bategés dues de les primeres illes trobades a l’altra banda de l’Atlàntic com Montserrat i Sant Salvador, tot just el patró de Tarroja. En fi, si non è vero, è ben trovato, oi?
