Ha mirat aquesta terra
Aquestes setmanes, arran de les tràgiques inundacions a València, hem sentit sovint aquella cançó de Raimon del 1984 que proclama “Al meu país la pluja no sap ploure”. Bé, hi ha una altra composició musical del cantant de Xàtiva, amb lletra de Salvador Espriu, que dijous passat em va venir al cap: He mirat aquesta terra. La primera estrofa, que no sona tan prosaica o directa sinó força més lírica, tal com pertoca a l’autoria d’un versificador consagrat, fa així: “Quan la llum, pujada / des del fons del mar / a llevant comença / just a tremolar...”
Em va venir al cap, la melodia raimoniana amb paraules del “poeta de Sinera”, tot contemplant les fotos de Llorenç Melgosa al vestíbul del Col·legi d’Arquitectes de Lleida, a dalt al Canyeret. Una exposició visible fins al 31 de desembre, en horaris d’oficina, titulada La terra no és un tot, dins del marc del cicle Mirades, iniciativa cultural i també reivindicativa que pretén posar de manifest el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: aigua, terra, foc i aire. Al veterà i prestigiós fotògraf d’Alpicat li ha correspost la terra i se n’ha sortit amb nota alta. Instantànies magnífiques, poderoses, intenses, tel·lúriques, amb vida pròpia, i ben triades. La selecció del mestre Melgosa és àmplia, diversa i molt pensada, una feina ingent de la memòria i dels ulls abans de prémer el botonet de la càmera. L’exigència prèvia de conèixer a fons el territori d’aquestes comarques i d’haver-lo de recórrer durant hores i dies a la percaça de la raconada o l’escena més plàstica, escaient, oportuna o representativa. Imatges descriptives plenes de color, significat i poesia, que parlen per si soles. Valdria la pena recollir-les en un llibre, perquè quedés constància física d’un treball meritori més enllà d’una mostra efímera. I potser fer-la itinerant.
Alguns exemples dels escenaris fotografiats: un formiguer prop de Covet, clivelles de sequera a Corçà, una pleta a Tragó, restes de murs del monestir d’Alguaire, parets de tàpia a Bellvís, llosat al cementiri de Lleida, la cova del Tabac, un vell forn de terrissa al Solsonès, vista des del castell de Ciutadilla, entorns de Sarroca, un ramat de corders a Rufea, un camí de Granyena de les Garrigues, cabana de volta a Montclar, el fossar d’Erill nevat.. i així fins a trenta finestres obertes al paisatge.
