Un tret al peu
Un tret de distinció al peu. A tots dos peus. Vull dir les sabatilles esportives, ni que sigui completant una vestimenta formal. Això segons els moderns partidaris d’una indumentària “casual”, que no hi veuen cap paradoxa, i encara menys cap aberració, s’entén que estètica. Per d’altres, més clàssics, una presència estranya, que invalida l’elegància del conjunt: un tret al peu en el sentit que avui dia s’acostuma a donar a l’expressió, com a perjudici autoinfligit. Però, ai, la moda és la moda i res no s’hi pot fer, per contradir-la. A part, la comoditat, és clar, però que en el context descrit sona bastant a excusa. El cas és que aquest hivern es tornen a comprar més que mai sabatilles d’esport, sense necessitat que siguin emprades per fer esport, i de ben segur que el Pare Noel i els Reixos en portaran molts parells. Amb la particularitat, segons llegeixo al diari Ara, que enguany s’imposen els models vintage, recuperats de finals del segle anterior. Transcric el titular de la notícia: “Per què estan de moda vambes de l’any de la picor?”. I per què, posats a fixar-nos en detalls que reconec com a no gaire transcendentals, amb tot el que passa ara mateix al món, mentre a la resta de Catalunya d’aquest mena de calçat lleuger, de sola flexible i antilliscant, com el defineix el diccionari, utilitzat teòricament per fer exercici físic, i no pas en principi per combinar amb la roba de carrer, en diuen vambes, a les terres ponentines els denominem keds (fa poc que en la publicitat d’una botiga escrivien kets, amb t)? Existeix un motiu que deriva d’una peculiaritat comercial històrica. Keds és una firma productora en un origen de sabates de lona amb sola de goma, fundada als USA en 1916, que a partir de 1960 comencen a comercialitzar-se massivament. Just l’any passat va ser venuda al grup Designer Brands, que continua fabricant-les. M’imagino que aquí a Lleida i comarques del voltant devien tenir una bona distribució i èxit, fins al punt d’equiparar marca amb producte, igual que succeïa amb els iogurts Danone. En canvi, vamba, que en castellà solen escriure bamba, prové de la marca Calzados Wamba, nascuda en 1939 i molt popular a partir dels cinquanta, que segons sembla es deia així pel rei visigot del mateix nom. Sens dubte més cosmopolita ked que vamba, prefereixo el nostre tret (al peu) dialectal d’arrels americanes.