Radioactivitats

Avui se celebra el dia mundial de la ràdio, quan encara commemorem el centenari de les primeres emissions radiofòniques a Catalunya, el 14 de novembre de 1924, per part de Ràdio Barcelona. Felicitats als professionals d’aquest mitjà, entre els quals desitjaria haver-me comptat, perquè estic convençut que em vaig equivocar de carrera i de feina (en lloc de dret, millor periodisme, tot i que potser les hauria passat més magres). El que de debò m’agradava era ser locutor. Quan miro enrere m’adono que la meva vida ha estat bastant marcada per les ones hertzianes. La veu de Maria Matilde Almendros a De España para los españoles sentida de petit mentre sopava a la cuina de casa, perquè encara no teníem televisor, llegint missatges destinats a emigrants hispànics arreu del món. La sintonia clandestina de Radio Pirenaica que el padrí Tonet escoltava cada vespre a cau d’orella en un d’aquells grans aparells de fusta. Les cançons dedicades per oients de pseudònim estrafolari a Ronda Matinal que amenitzaven molts matins el viatge en cotxe de línia des d’Arbeca fins a Lleida per anar a l’institut. Les crítiques literàries de Robert Saladrigas a Ràdio 4, pionera al tornar a emetre en català, tot fent el dinar en un pis d’estudiants a Barcelona. A partir d’aquest punt, les meves activitats directament relacionades amb l’invent de Marconi. La contribució a crear una emissora municipal a Flix, on era secretari de l’ajuntament, a principis dels vuitanta, i m’atrevia a conduir un programa d’entrevistes a personatges locals i un altre que proposava rutes per la comarca, redactant els guions del qual se’m desvetllaria la fal·lera d’escriure. La participació posterior al projecte de Ràdio Ponent, tant a la junta com presentant un parell de programes propis. Més tard, les col·laboracions setmanals al llarg de divuit temporades a les tertúlies de primera hora de la tarda a Catalunya Ràdio, dirigides successivament per Jordi Vendrell, J.M. Solé Sabaté, Rita Marzoa i Xavier Grasset. Ara mateix, sobretot arran de la jubilació, la ràdio em fa molta companyia, escoltada sovint a través d’auriculars quan passejo, si bé defujo els plumbis debats polítics, que m’avorreixen, en favor dels espais humorístics, com La competència, El búnquer o Versió Rac1 de Toni Clapés. Vull dir que si algú em veu riure sol pel carrer, no és pas encara que ja no giri rodó.