De la pissarra a la trinxera
L’amic Paco Lluch, alcalde de Sant Guim de Freixenet, com que sap que serà del meu interès i probablement també del dels lectors assidus d’aquest espai, i per això ara els en faig cinc cèntims, m’envia una nota biogràfica que ell mateix ha confegit, amb l’ajut puntual dels arxivers de Cervera i de dos especialistes en la recuperació de la memòria històrica com Jordi Oliva i Josep Calvet, sobre la figura de Lluís Rosell, un conveí que havia mantingut una llarga relació d’amistat amb el seu pare, amb qui compartia l’amarga experiència bèl·lica –en el cas del senyor Lluch com a tinent metge de l’exèrcit republicà– i de l’exili posterior.
Lluís Rosell Rosell era un mestre d’escola nascut en 1908 al nucli de Sant Guim de la Rabassa i que moriria en 1977, a l’edat de 69 anys, a Sant Guim Freixenet o “de l’estació”, com se’n deia aleshores. Fill únic i solter tota la vida, baix, moreno i bigotut, el Paco el recorda reservat i molt culte, amb un gran domini del francès. Havia sigut un jove idealista, militant d’ERC i regidor de Sanitat i Instrucció a l’ajuntament, a més de membre del comitè de defensa local quan va esclatar la guerra.
Fugit a França a les acaballes del conflicte armat, al cap d’uns mesos s’allistava a Carcassona a la Legió Estrangera per seguir lluitant contra el feixisme internacional, en defensa de les llibertats democràtiques. A partir d’aquí, inicia un periple vertiginós per successius fronts de combat digne d’inspirar una pel·lícula o una novel·la. Comença a Noruega, on el fereixen al braç. Tot seguit va a Anglaterra, des d’on embarca cap a l’altra riba del Mediterrani per enfrontar-se a les tropes italianes i a les alemanyes de l’Afrika Korps del mariscal Rommel en diversos països: Camerun, Gabon, Sudan, Eritrea, Palestina, Síria, Egipte i Líbia. En aquest darrer torna a ser ferit, a la batalla de Bir Hakeim, i l’empresonen. Tot i que el vaixell que el trasllada a Bari és torpedinat pels britànics prop de Grècia, l’acaben conduint a un camp de presos a Bérgam, del qual aconsegueix d’escapar-se, i s’enrola a la resistència italiana. Capturat encara un altre cop, i evadit de nou, es torna a integrar a la Lègion Étrangère, fins que el desmobilitzen a finals de 1945, condecorat com a heroi de guerra amb mitja dotzena de medalles. Diu el Paco que enguany li faran un homenatge, crec que força merescut.
