Dimecres, 20. Tonteries

- Hi ha Dante Alighieri. Després hi ha Dante Fachín. I després hi ha Dante...

- També fachín, però canviant una vocal.

- Això ho has dit tu.

- I tu ho has pensat.

- I jo ho he pensat, efectivament. Sempre saps el que penso!

- És que és molt gros el que ha dit el Dante a qui li has canviat una vocal.

- Gros del tot. Diries que això demostra que les persones intel·ligents poden dir les mateixes tonteries que un tonto, però no tinc clar que el subjecte d'aquesta frase sigui aplicable al cas.

- Jo tampoc. El més preocupant és que cada vegada hi hagi més gent que compri aquestes bestieses i demanin que fotin fora els immigrants.

- Segons quins immigrants. No pas els multimilionaris. Mira l'Alves, que el deixen lliure perquè pot pagar un milió d'euros.

- L'argument que no hi ha risc que un multimilionari es fugui és demencial.

- Demencial del tot. Segons quin jutge t'agafi, millor que t'agafi un tren.

- Prendràs menys mal, sí. L'altre dia publicàveu al diari que uns jutges havien reduït la pena a un conductor ebri i drogat que va causar la mort de dos motoristes perquè consideraven una circumstància atenuant el fet que conduís borratxo.

- Sublim, sí. Uns altres jutges van reduir la pena a un assassí que va apunyalar 74 vegades la víctima perquè deien que no hi havia acarnissament, ja que la víctima havia mort a la segona punyalada.

- Sublim aquesta també, a fe de Déu. Alguns jutges també et fan pensar que les persones intel·ligents poden dir les mateixes tonteries que un tonto.

- I també amb aquests jutges tens dubtes que els sigui aplicable el subjecte d'aquesta frase.

- Efectivament.