Diumenge, 24. Un final sublim

- Déu n'hi do aquest Eduardo Bayona! Porta quatre dies a la redacció i quasi tota la portada d'avui és seva!

- I tant! Quin gran fitxatge! És un dels millors periodistes de l'Estat. Intel·ligent, finíssim en l'escriptura i amb una virtut insòlita: treu grans temes que, sense ell, simplement no existirien. No és que xafi exclusives. És que les crea. Ja el vam tenir a la redacció fa 20 anys i els seus seguiments de la pesta porcina i de la tragèdia de Torallola són dos dels millors que s'han fet mai en la història del periodisme a Lleida.

- Brutal, per cert, el que treu avui de la droga. O sigui que el que deia l'altre dia el Javier Melero és cert! Som líders en cocaïna! Sort que ell ho utilitzava com una forma humorística de suportar una realitat insuportable.

- Melero és un mestre en això. Sempre té la millor cita a punt. Un dia en una tertúlia van explicar que l'agència Efe havia donat César Alierta per mort abans d'hora i Melero va explicar que Mark Twain va veure la seva esquela al diari i va dir que li semblava "una notícia francament exagerada".

- Magnífic! Aquest humor és imprescindible a la vida.

- Imprescindible del tot! El teatre de la vida té dos cares, la tràgica i la còmica. Un somriure és la distància més curta entre dos persones. No hi ha manifestació artística veritable que obviï aquesta humil ganyota. 

- Sense aquesta base tragicòmica no hi ha manera d’entendre el món.

- Efectivament. Moltes vegades la millor manera d’intervenir en les coses és prenent-ne distància. Alguns artistes no resisteixen la temptació de la transcendència, que és un error de perspectiva. Un cec voluntarisme moral els porta a negar la comèdia. Quan Txékhov agonitzava, el metge li va posar una injecció de càmfora i va ordenar que anessin a buscar un tub d’oxigen. Txékhov va dir: “És inútil. Quan el portin ja m’hauré mort”. Llavors, el metge va ordenar que portessin una botella de xampany. Txékhov va acceptar i va dir: “Feia molt que no bevia xampany.” Van ser les seves últimes paraules.

- Són bellíssimes. Com tretes d’un conte seu.