Divendres, 5. Ya somos todo aquello contra lo que luchamos a los 20 años
- Pisa s'ha carregat el Cebrián, tu.
- Tremendo!
- Tremendo, sí, però no com Els Tremendos, que aquesta nit acaben al Cotton una trajectòria de 30 anys de fidelitat vital, sinó com molts companys generacionals exprogres de Cebrián que han firmat, com ell, una trajectòria de 50 anys de verginós viatge del progressisme al conservadorisme agri i rondinaire i tronat.
- Ben vist. És increïble les bestieses que poden dir Cebrián, Savater, Azúa, Felipe González o Alfonso Guerra.
- González i Guerra van començar la seva vida política intentant evitar que hi hagués res a la seva esquerra i l'estan acabant intentant evitar que hi hagi res a la seva dreta.
- Jo crec que aconseguiran les dos coses.
- Jo també.
- Afortunadement al PSOE no els fan ni cas. Al PP, en canvi, Aznar, que diu les mateixes animalades (exactament les mateixes), segueix manant.
- Efectivament. Als vells progres els passa el que explica José Emilio Pacheco al poema Antiguos compañeros se reúnen: "Ya somos todo aquello contra lo que luchamos a los 20 años".
- Efectivament. Recordo unes declaraciones memorables d'Azúa. Als 60 anys va traslladar la seva residència de Barcelona a Madrid amb aquestes paraules: "Tuve una hija. Y su madre y yo nos miramos a los ojos y nos dijimos: no, a esta desde luego no le lava el cerebro el gobierno catalán. Ni soñarlo. Y nos la llevamos muy deprisa”.
- Ben fet. A la seva filla que li lave el cerebro Ayuso, que sens dubte lava más blanco.
