Dimarts, 9. La Boda
- Va ser interessant el que van explicar ahir a l'IEI sobre la vida rural.
- Sí, noi. Les estacions, la lentitud del temps... Totes les coses que a la ciutat es perden perquè tot és present continu. Semàfors, ascensors, cotxes... Ni passat, ni tampoc futur. Només present.
- Ni passat, ni futur, ni diàleg intergeneracional. Als pobles els joves tenen relació amb els vells. A la ciutat només hi ha joves.
- La ciutat és superagressiva amb els vells. No em puc imaginar una societat moralment més miserable que la que abandona les persones grans.
- Jo tampoc. Recordo una entrevista que li vag fer al Joan Viñas el 1995 en què em deia que un dels problemes de legalitzar sense condicons l'eutanàsia seria que molts vells se suïcidarien. No ho he oblidat mai.
- El que també hi ha a les ciutats és classes socials. El client del Círculo Ecuestre i el del bar Manolo no tenen res a veure. Als pobles, en canvi, hi ha rics i pobres, però tots van als mateixos bars i a les mateixes botigues.
- Mare meva si hi ha classes a les ciutats! Mira La Boda.
- Quina mania, tu! Allí hi eren tots. El lladre campechano que contracta prostitutes amb els diners robats, l'home que ens va posar en una guerra i va mentir per no pagar-ne les conseqüències, la dona que va deixar morir vells a les residències mentre el seu actual nuvi s'enriquia aprofitant el dolor aliè...
- Ahir parlaven a l'IEI de la memòria de la terra. La Boda és la memòria del poder.
- Del poder de l'oligarquia que normalment no es veu però sempre mana. Si guanya les eleccions, amb els seus representants al Parlament; si les perd, amb la cúpula judicial. L'oligarquia que realment pren les decisions en aquest país desde fa 40 anys.
- I potser des de fa 80.
- I potser des de fa 80, sí.
