Dijous, 18. Només si la femella és sorda s’explica el cant del cucut

- Bon dia.

- Boníssim!

- Carai! Sí que estàs de bon humor!

- Em poso de bon humor cada dijous quan esmorzo i llegeixo la millor columna del diari. La llegia aquest matí en veu alta i havia de parar perquè no podia contenir el riure.

- És divertidíssima i intel·ligentíssima, i tant!

- I una prova més de la superioritat de les dones.

- Una més, sí. Aquest matí sentia Carlos Boyero dient que si no havia tingut fills ha de ser perquè és estèril, una suposada broma machito alfa que vol dir...

- No fa falta que expliquis què vol dir. Profundíssima vergonya aliena. L’altre dia la meua parella explicava a una amiga que havia vist pel carrer una antiga professora que pensaven que per l’edat estaria morta i, davant de la incredulitat de l’amiga, va insistir: "Sí, sí, seguríssim. La mateixa ombra d’ulls". La mateixa ombra d’ulls. Això és una superioritat aclaparadora.

- No és la primera vegada que elogies Anna Maria Martí i critiques el masclisme.

- Ni serà l’última. Només si la femella és sorda s’explica el cant del cucut.

- Això em recorda Borges, a qui un pèssim poeta local li va recitar, davant de la Giralda, sis sonets que havia dedicat al monument. "Debe de ser triste, maestro, no poder contemplar esta maravilla", li va dir. "Sí", va respondre Borges, "es triste para mí ser ciego y una suerte para ella ser sorda".

- Bona! A mi em recorda Coleridge, que deia que els cignes canten abans de morir, i no seria mala cosa que algunes persones morissin abans de cantar.

- Sobretot homes.

- Sobretot homes, sí.

- És curiós que la millor columna del diari s'intituli La impostora.

- Cada dia estic més convençut que només els que el posseeixen en abundància dubten del seu talent.

- Els i sobretot les.

- Sobretot les, efectivament.