Grândola Vila Morena

- Amb què em surts, ara tu?

- Com?

- He llegit el titular.

- El record del que va passar fa 50 anys a Portugal és amb molta diferència el més emocionant que he vist les últimes setmanes.

- Home. N'han passat unes quantes, de coses, les últimes setmanes. Començant per la incertesa sobre la dimissió de Sánchez. Què et va semblar?

- Em va semblar un espectacle adolescent, cursi, ñoño.

- Doncs a mi em sembla un líder sòlid!

- I a mi! Carregar-se la cúpula del PSOE i els poders fàctics i la premsa progre recorrent tota Espanya en cotxe amb el seu amic Santos Cerdán té un valor incalculable. Però la carta que va fer la setmana passada fa una mica de vergonyeta. Aquella mateixa setmana, en canvi, el Parlament portuguès emocionava recordant la revolució de fa 50 anys.

- Realment va ser emotiu.

- Portugal ens va donar una lliçó fa mig segle. Juntament amb Espanya i Grècia, era un dels tres països de l'Europa Occidental que no va adoptar la democràcia que va sortir de la Segona Guerra Mundial. Ho va fer amb 20 anys de retard, com nosaltres, però a nosaltres se'ns va morir Franco al llit. I així estem ara, amb partits que volen tombar la llei de memòria històrica per blanquejar els crims del franquisme.