Dimecres, 5 de juny. Per què no miro la sèrie de Tor

- Per què no mires la sèrie de Tor?

- Carles Porta domina com ningú el gènere true crime.

- No és això el que et pregutava.

- Tor és un tema que dona un munt. Al diari n'hem publicat grans pàgines sobre els orígens i sobre la propietat. I les que vindran.

- No és això el que et preguntava.

- No miro Tor perquè no m'interessa.

- Ah collons. Dona un munt, però no t'interessa.

- Mira. L'altre dia vaig veure, una altra vegada, les tres pel·lícules seguides d'El Padrí i em vaig adormir.

- Però si és una de les grans pel·lícules de tots els temps! Una saga terrible i grandiosa en què Shakespeare hauria reconegut el seu món!

- Estem d'acord. Em vaig adormir no perquè no siguin obres mestres sinó perquè 9 hores són moltes encara que siguin d’obres mestres, i quan em vaig despertar i vaig veure, una altra vegada, la commovedora escena final de la tercera part, aquell crit de Michael Corleone quan maten la seva filla, aquell crit que ens deixa de pedra i ens tenalla els músculs, aquell crit estremidorament mut que ens esborrona, quan em vaig despertar en aquesta escena impressionant vaig pensar, una altra vegada, que aquesta mena d’apologies de la violència, encara que siguin obres d’art, tenen alguna cosa d’abominable.

- Home. El mal és fascinant i el bé avorrit a la ficció; el mal és avorrit i el bé fascinant a la realitat.

- Efectivament. I Tor és realitat.

- Encara no m'has dit per què no mires la sèrie.

- Jo crec que sí.