Llegats com a memòria privada de patrimoni públic

L’Arxiu Històric provincial de Lleida es crea per ordre del Ministeri d’Educació Nacional el 26 de febrer de 1952, inicialment per acollir els protocols notarials de més de 100 anys, la documentació de les Audiències i Jutjats, de la delegació d’Hisenda i d’altres dependències oficials de la província. Posteriorment, el 1981 amb els traspassos de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, el departament de Cultura assumeix la gestió de l’Arxiu, que actualment forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i s’integra dins el Sistema d’Arxius de Catalunya, essent un dels requisits per formar-ne part el fet de disposar d’un document de Política d’Adquisicions, en el qual s’estableixen els principis rectors de l’ingrés de fons, documents i col·leccions documentals que passin a formar part dels fons propis de l’AHL. I aquesta política d’adquisicions afecta qualsevol forma jurídica d’ingrés, ja sigui d’un fons documental, de documents solts, grups de documents o bé col·leccions, que pot esdevenir sota la forma de compravendes, donacions, dipòsits o comodats, transferència o ingressos ordinaris, cessions temporals, etc. L’element que ho defineix és el fet que es tracti de béns del patrimoni documental o de documents que normativament hagin de formar part dels fons propis d’arxiu, com succeeix amb els ingressos ordinaris, aquells que provenen de les transferències de les administracions públiques, d’àmbit local, comarcal i provincial.

Però a l’AHL també podem ingressar documentació per via extraordinària, és a dir, aquella que no procedeix de l’Administració, no segueix uns terminis determinats ni té periodicitat. Es tracta d’adquisicions pròpies de la política o captació de fons externs a l’arxiu que poden provenir de compres, dipòsits, cessions, donacions o altres fórmules d’ingrés, essent els fons susceptibles d’ingressar de manera extraordinària els d’institucions i associacions, els religiosos, els comercials i d’empreses, els patrimonials, els personals i les col· leccions. Però, per dur-ho a terme, l’Arxiu ha de tenir en compte diferents criteris en el moment de valorar l’ingrés d’un fons, com poden ser la disponibilitat de recursos econòmics i humans que es necessitaran per fer front al seu tractament arxivístic o la capacitat de garantir una correcta conservació. I és sobretot quan parlem de la disponibilitat de recursos econòmics, quan veiem limitada la possible acció de l’AHL per fer front a determinades formes d’ingressar documentació privada, bàsicament les compres, ja que no es disposa de pressupost propi.

Com a arxiu públic, som conscients que cal preservar no només la documentació pública sinó també la privada, ja provingui de particulars, famílies, empreses o entitats de tot tipus, en tant que memòria privada de patrimoni públic. Per dur-ho a terme, es tenen en compte tot un seguit de criteris que aconsellaran o no l’ingrés d’un fons privat a l’Arxiu, entre els quals l’impacte social del conjunt documental, el seu potencial de recerca, l’excepcionalitat del fons en qüestió, els recursos disponibles per a la seva conservació i tractament documental, el complement a la integritat d’un fons, la complementarietat d’un fons amb la realitat de la comarca i la realitat arxivística del nostre arxiu, l’anàlisi del risc en cas de no procedir amb l’adquisició, atenent la situació en què es troba un fons, un risc que pot anar des del mal estat de conservació fins al perill de la seva disgregació perquè és objecte potencial de venda, etc. Amb relació a aquest darrer punt, cal evitar també entrar en el mercadeig dels documents, com ha succeït en el passat, amb la documentació del fotoperiodista Agustí Centelles, per exemple, i més recentment, amb el fons de l’arquitecte Josep Antoni Coderch.

Cal tenir present que conservar la documentació comporta uns costos que no sempre l’Administració està en disposició d’assumir, però podeu estar segurs que un Arxiu públic sempre farà els possibles perquè els fons documentals que custodia estiguin tractats adequadament per fer-los accessibles a tots els usuaris. Així, a l’AHL esmercem gairebé tots els esforços perquè la documentació estigui descrita convenientment i l’anem digitalitzant en la mesura de les nostres possibilitats tècniques i humanes perquè sigui accessible a través de l’aplicatiu Arxius en Línia que podeu trobar a la pàgina web del nostre Arxiu.