CRÍTICA
I si el món va millor del que ens pensem?
Hans Rosling amb Ola Rosling i Anna Rosling Rönnlund. Traducció d’Imma Falcó i Imma Estany.
Factfulness
La Campana, 333 pàgines
Posa a prova els teus coneixements sobre el món: tretze preguntes factuals
En els últims vint anys, la pobresa extrema s’ha duplicat, s’ha mantingut estable o s’ha reduït a la meitat?
Només un 7% dels enquestats responen correctament aquesta pregunta factual. I és que segons la fundació Gapminder creada pel metge, estadista i divulgador suec Hans Rosling, el seu fill Ola Rosling i la seva jove Anna Rosling Rönnlund, la pobresa extrema s’ha reduït a la meitat en dues dècades. La explicació, segons els investigadors, rau en el fet que percebem el món d’una manera hiperdramàtica. Si creiem que el món va malament, perdem la capacitat de centrar-nos en els problemes que realment ens amenacen i no hi posem solucions.
El llibre Factfulness, el best-seller que Bill Gates ha qualificat d’obra mestra, parla de com va el món i sobre com interpretar-lo. Si la nostra visió del món és errònia, farem sistemàticament suposicions equivocades. Pensem en qualsevol il·lusió òptica, per exemple.
I per què tendim a interpretar el món de manera errònia? Quan naixem, estem programats amb els instints que van ajudar els nostres avantpassats a sobreviure. Tanmateix, allò que a ells els va ajudar a detectar i esquivar perills imminents i reals, a nosaltres ens ha distorsionat la visió que tenim del món.
Segons Hans Rosling, canviar el món és possible si modifiquem la nostra manera de pensar, si no ens deixem endur per les pors irracionals i si canalitzem les nostres energies cap a activitats constructives.
Del llibre, crida especialment l’atenció la seva dedicatòria: “A la dona valenta, de qui no sé el nom, que amb els seus arguments racionals em va salvar de morir tallat a rodanxes a mans d’una multitud d’homes molt enfadats i armats amb matxets.”
No serà fins a les últimes pàgines que Hans Rosling no ens desvetllarà què va passar i qui va ser aquesta dona tan entenimentada amb qui se sentia en deute. Una dona sense estudis que, tanmateix, “exercia com ningú el pensament crític, s’expressava amb una lògica molt aguda i una retòrica perfecta en un moment de màxima tensió”. Una dona que va saber mantenir a ratlla bona part dels deu instints que proclama el Factfulness. La dona que, segons ell, li va salvar la vida.
I quins són aquests instints que, segons els autors, hem de mantenir a ratlla?
L’instint de la bretxa. Tendim a polaritzar la realitat en dos meitats quan el que hauríem de fer és localitzar la majoria.
L’instint de la negativitat. Aquesta tendència que tenim a fixar-nos més en les notícies dolentes que en les bones ja que ens arriba més informació que mai sobre els desastres. Per mantenir-lo a ratlla recomana esperar sempre el pitjor.
L’instint de la línia recta. No hi ha cap criatura que mantingui el mateix ritme de creixement dels sis primers mesos de vida. Aquesta certesa l’hem d’extrapolar a qualsevol fenomen.
L’instint de la por. Quan tenim la ment segrestada per la por, no queda lloc per a la raó. Antigament, la por a fer-nos mal, a la captivitat i al verí eren molt útils per sobreviure. Avui dia, convertides en fòbies, ens perjudiquen. Calcular els riscos reals, seria una bona manera d’enfrontar-nos-hi.
L’instint de les dimensions. Els humans tenim una tendència natural a calcular malament les dimensions de qualsevol fet, esdeveniment o xifra. Per controlar aquest instint, en Hans Rosling ens recomana comparar, fugir de les xifres solitàries.
L’instint de la generalització. Als mitjans de comunicació, les generalitzacions enganyoses i els estereotips són massa vegades la via més comuna per comunicar. I les categories poden induir a error. Qüestionem-les.
L’instint del destí. Ens pensem que hi ha unes característiques innates que determinen el destí de les persones, dels països, de les religions o de les cultures. Per mantenir-lo a ratlla, hem d’actualitzar els nostres coneixements constantment.
L’instint de la perspectiva única. Tendim a buscar causes i solucions úniques, estar a favor o en contra d’una idea. Ni tot és blanc ni tot és negre. Hi ha matisos.
L’instint culpabilitzador. Busquem culpables tant si les coses van bé com si van malament. I ens hi hauríem de resistir perquè quan hem trobat qui és el dolent de la pel·lícula, deixem de pensar.
L’instint de la urgència. L’ara o mai ens pot arribar a bloquejar provocant-nos estrès o apatia. Davant d’un perill que percebem com a imminent, fa que vulguem entrar en acció a l’instant. Com quan ens surt un cotxe d’on menys l’esperàvem i l’hem d’esquivar. En moments puntuals, ens pot salvar la vida. Però, en general, aquest instint l’hem d’evitar. Res és tan urgent com per actuar sense pensar.
Factfulness és una obra divulgativa i científica que estimula la reflexió i que qüestiona el lector atrapant-lo fins al final. Hauria de ser el punt de partida de qualsevol conversa sobre economia, periodisme, activisme i política. Inspirador i revelador, Factfulness és un llibre essencial que canviarà la teva manera de veure el món. “Aquest llibre és la meva última batalla en la missió que he ocupat tota la meva vida, lluitar contra la devastadora ignorància. Fa temps que vaig recollir enormes bases de dades, un software il·lustratiu, un estil d’ensenyança enèrgic, a més d’una baioneta sueca per fer d’empassa-sabres. No va ser suficient. Espero que aquest llibre en sigui, de suficient”, va dir Hans Rosling abans de morir l’any 2017.