Fantasma simpàtic

Poc queda per dir que no hàgim escoltat o llegit ja de Josep Vallverdú (Lleida, 1923), aquest narrador, dramaturg, lingüista, poeta, traductor i assagista lleidatà, però potser calia fer una breu pausa per endinsar-nos a conèixer un petit i juganer personatge que va sorgir de la seva olivetti a sotacobert d’unes canyes. L’autor tenia 45 anys, era l’estiu i feia poc que s’havia instal·lat a Puiggròs i, en aquest entorn, va crear un personatge i una història que, en paraules del crític Josep Maria Aloy, va donar forma a un llibre “alegre, àgil i de bon llegir”. Una criatura sorgida de la seva imaginació, ja que ell mateix ha admès que no en tenia pas, de gos, però també de l’observació. El nom, Rovelló, sorgeix de la seva peculiaritat, un gos ensinistrat per trobar rovellons, no pas tòfones o llebres, i les aventures serien les pròpies d’aquells temps d’aventura dels nens i nenes de vuit o deu anys. Hi ha qui defineix el pare de Rovelló com “una persona solitària però gens insolidària”, un “fabulador” segons Pedrolo, o un “totterreny de l’escriptura” en paraules d’Isidor Cònsul. Creador incansable, Vallverdú ha vist com aquella criatura juganera ha complert 50 anys i aquell llibre “que vaig redactar en quartilles apaïsades i en onze tirades, a les tardes, sota el gratar de les cigales” porta ja prop de vint edicions en català, i els seus personatges també han parlat als nens i no tan nens en rus, basc, francès, castellà o italià. Acumula infinitat de guardons i va arribar a totes les cases gràcies a una sèrie de televisió que, no només va ajudar a conèixer aquest gos juganer, sinó que va donar una gran empenta al que va ser la seva creació: fer arribar la lectura al públic més jove, demostrar que el català té la capacitat de poder expressar històries destinades als petits i no tan petits, ajudar a fer gran una llengua dotant-la de capacitat de ser llegida, compartida, comentada i escoltada pels més joves. Mestre, entre d’altres coses, entre els escriptors de literatura juvenil, Josep Vallverdú sempre ha mantingut una relació especial amb l’entremaliat Rovelló, potser perquè va néixer en uns anys en què ell mateix ha definit com “un temps molt positiu i engrescador”, uns qualificatius que podem trobar en les aventures d’aquest gosset que no és de cap raça concreta, una barreja de molt orígens, com la llengua mateixa amb què s’expliquen les seves aventures, i que no només mai abandonarà al seu amo, sinó que aquest li professa una especial dedicació. “El Rovelló és com un fantasma simpàtic que sempre m’ha fet companyia”, ens diu i recorda.