DIS_SUPLEMENT
L'ós bru com a eina educativa
DIS logo gran
Sofia Isus Barado
Càtedra d’Educació I Patrimoni Immaterial dels Pirineus. Universitat de Lleida.
Titular del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida. Doctora en Ciències de l’Educació.
Ha mort l’ós Cachou. I aquesta notícia arriba a les llars a través dels mitjans, mentre totes les nenes i nens estan confinats a casa. A la llar de la Maria els pares estan tristos per la desaparició d’un exemplar d’una espècie en perill d’extinció. A la llar de Pau treuen una ampolla de cava de la nevera per celebrar que per fi s’han deslliurat del que consideren el seu enemic.
Quina actitud és la més educativa? Què viuen els infants de la família de Maria? I els de la casa d’en Pau? En ambdues situacions hi ha darrere uns valors, una manera d’entendre el món i se’n deriva unes accions diferents. Les dues situacions són potencialment educatives.
Als infants se’ls pot explicar moltes coses, però ells capten i analitzen els valors, els sentiments i les vivències de la família i de l’escola. Ja arribarà el moment, en la seva adolescència, en què posaran a la balança aquests valors viscuts en família i/o escola i decidiran quin model volen emprendre a la seva vida: continuïtat o rebel·lia, compromís o deixar fer.
Arribat aquest punt cal fer-se unes quantes preguntes: què vol dir educar?, on són els límits entre adoctrinar i transmetre valors?, només s’eduquen les nenes i nens?, qui educa els adults?
Des de l’etimologia educar pot venir d’educare que vol dir formar, instruir, amb la concepció de fora cap a dins. És la transmissió de coneixements i valors. Els adults eduquen els infants i es pot, fins i tot, arribar al pin parental.
Però també pot venir d’educere, que vol dir treure, extreure, pensant més de dins cap a fora. És confiar en els infants i extreure el millor de cada un d’ells. És el que Montaigne en deia el cap ben fet, no tan ben ple. En aquest model educa tota la comunitat educativa, de vegades els infants eduquen els adults.
Des del punt de vista de la transmissió de coneixements, quan parlem de l’ós bru a les escoles se’ns acusa d’adoctrinament. En els materials educatius de les maletes pedagògiques de l’ós bru que hem fet en el projecte PirosLife, a algú li pot semblar imposició d’uns valors per sobre d’uns altres. Les activitats que preparem per a les escoles estan dissenyades perquè els infants puguin debrate, discutir, tant en l’àmbit intel·lectual, amb argumentacions i coneixements científics, com en l’àmbit emocional, reconeixent i gestionant les seves emocions i les dels altres. Per això sempre utilitzem els jocs, les activitats lúdiques, que permeten gestionar les emocions mentre es van adquirint els coneixements.
Per sort a les aules i a les famílies no existeix el pensament únic. La comunitat educativa, professorat, família, entorn proper, tenen diferents punts de vista i la Maria i en Pau descobriran que pensen diferent. I eixamplaran la seva visió del món i construiran el seu sistema de valors i el discutiran.
Per això quan presentem els materials de les maletes parlem de l’espai compartit, de la cultura, del patrimoni, de l’hàbitat pirinenc. L’ós bru (o qualsevol altre animal) és l’excusa per aprendre coneixements i actituds. A viure i a conviure. No sigui que després aquests infants que ara estan a l’escola i que d’aquí a uns anys seran els que decidiran que fem amb els nostres ossos i amb els boscos i amb l’aigua i amb els coronavirus preguin les seves decisions des de la ignorància o des del ressentiment.
O potser caldrà que algú eduqui els adults i que els infants i joves ens facin reflexionar del fet que anem errats en el model de vida que hem adoptat? Alguna adolescent ja ho està fent.
Tenim suficients indicadors per adonar-nos que no anem bé. Que els humans ens hem considerat el centre de la creació, destruint tots els equilibris i posant en perill la nostra pròpia supervivència i la biodiversitat. Fins a considerar l’ós bru l’enemic a combatre.
Els disset ODS de l’ONU ens marquen el camí. Fins ara no n’hem fet cas. I en temps del coronavirus encara estem més preocupats perquè aprenguin anàlisi gramatical i operacions de càlcul que analitzar què ens passa com a espècie i què hem d’aprendre de la pandèmia. Podem ensenyar als nostres infants i adults a saber utilitzar el confinament per cuidar més el llenguatge entre la família, per comunicar-nos millor tot aprenent gramàtica, per aprendre matemàtiques i estadística que ajudin a comprendre per què ens hem de quedar a casa, i ciències naturals perquè els nostres científics trobin medicaments i vacunes i ciències socials per fer un sistema econòmic viable i més just.
