DIS_SUPLEMENT
Qui va ser Ventura Gassol?
Castellet Solanas, Manuel; Felip Fillat, Rosa Anna
La no-extradició de Ventura Gassol
Editorial Base, 152 pàgines
El títol d'aquest article té relació amb l'aparició del llibre La no-extradició de Ventura Gassol, escrit per Manuel Castellet i Rosa Anna Felip, perquè un cop l'has llegit t'adones que la difícil experiència viscuda per Ventura Gassol els anys quaranta del segle passat és pràcticament la mateixa que la del President Puigdemont en els nostres temps.
Qui va ser Ventura Gassol? Era un polític tarragoní nascut l’any 1893 a la Selva del Camp que, després d’estudiar molts anys al Seminari de Tarragona, esdevingué amic i ajudant de Francesc Macià. L’acompanyà en el seu famós viatge a Sud-amèrica, quan buscava diners per fer realitat la política. Fou important Gassol? Per a Josep Pla gens, que li dedicà un càustic Retrat de Passaport. Un retrat que Albert Manent considerava indigne... És molt difícil jutjar bé les persones.
Les seves intervencions al Parlament durant la Segona República com a Conseller de Cultura de la Generalitat són més aviat decebedores. Per exemple la resposta que donà al diputat Rovira Roure quan li preguntava per l’institut de Lleida és de poca volada. Però Ventura Gassol era un dels símbols de la Catalunya republicana.
En qualsevol cas la seva actitud en els moments inicials de la guerra civil l’honoraren. En els terribles i vergonyants mesos d’estiu de 1936, com que el govern de la Generalitat havia quedat anul·lat per les forces anarquistes, ell es jugà el tipus per salvar el que pogués del patrimoni cultural català i, més important, evitant assassinats de moltes persones ajudant-los a fugir. Tal marxa a l’exili no era una empresa fàcil d’aconseguir, ja que els comitès de la FAI estaven a l’aguait.
Entre d’altres, Gassol ajudà a escapar el cardenal de Tarragona, Vidal i Barraquer, i l’empresari i mecenes gironí Rafael Patxot, que foren, després, determinants en la seva vida.
Que el gran Humbert Torres, metge, antic alcalde de Lleida, diputat, no es veiés en cor d’anar a visitar malalts si no anava acompanyat, segons ha recordat el seu fill Víctor, ajuda a entendre el clima de violència i bogeria llavors existent.
Acabada la guerra civil amb la victòria dels qui l’havien provocat, començà la duríssima repressió dels republicans de l’interior i d’aquells exiliats dels quals el règim franquista aconseguia l’extradició.
El llibre, breu i excel·lent, de Manuel Castellet i Rosa Anna Felip narra les vicissituds de la petició d’extradició de Ventura Gassol l’any 1941 i l’enorme pressió sobre el govern de Vichy per aconseguir-la, del ministre d’Exteriors espanyol, Serrano Suñer. Les acusacions que li feien, per justificar l’extradició, eren duríssimes: haver ordenat l’assassinat del bisbe Irurita, antic bisbe de Lleida, i haver robat gran quantitat de diners. En el text s’explica, justificadament, la falsedat de tals acusacions i el paper que hi tingué Vidal i Barraquer, essencialment, a desmuntar-les. A conseqüència de la petició d’extradició, el govern de Vichy ordenà empresonar Ventura Gassol i Josep Tarradellas a la presó d’Aix-en-Provence, l’agost de 1941. Al cap d’un mes hi hagué un judici i els advocats aconseguiren la seva posada en llibertat. El govern franquista havia fracassat en el seu intent.
Aquests fets estan explicats, amb documentació ben clara i precisa, en el llibre. És gairebé una demostració matemàtica. Una acta notarial, de lectura recomanable, sobre una persecució no reeixida i la descripció d’un moment especialment dramàtic: la vida de Ventura Gassol estava en perill, vistos els antecedents de Lluís Companys i Carles Rahola.
És la narració d’un fet, d’un instant en el girar de la roda de la Història, que permet observar com el fil conductor de l’esperit de venjança hi és sempre, a Espanya. Semblaria que hauríem d’esmerçar les nostres energies en coses més positives. Però no. Seguim instal·lats en el “ más dura será la caída”, en la revenja sigui com sigui.
Aquest virus de la no-magnanimitat queda molt ben explicat en aquest llibre sobre la no-extradició de Ventura Gassol. Sabrem algun dia trobar una vacuna efectiva contra aquest virus i poder construir un país?