DIS_SUPLEMENT
Inventari de ponts i viaductes de la línia de l'AVE Madrid-Barcelona
Combina la pràctica artística amb la docència a l’Escola d’art Leandre Cristòfol de Lleida
DIS logo gran
Edgar dos Santos
combina la pràctica artística amb la docència a l’Escola d’art Leandre Cristòfol de Lleida
(Lleida, 1973)
El seu treball es fixa en la relació que establim amb l'entorn, des de les interaccions i afectacions mútues, fins a les lligades als processos d'aprehensió, ús i representació del territori. L'interessa explorar com aquest entorn és percebut, digerit i retornat; quina és la naturalesa del que veiem i la manera com ho dotem de significat. L'espai o territori des del seu vessant físic o social, però també com a constructe mental.
Paral·lelament, desenvolupa treballs participatius. Accions lúdiques que han anat adquirint matisos de crítica social amb l’objectiu de contribuir a l’apoderament i la visibilitat dels col·lectius vulnerables als quals s’adrecen.
En el seu darrer treball, Inventari de ponts i viaductes de la línia de l’AVE Madrid-Barcelona, explora l’impacte de la línia sobre el territori i les implicacions que se’n deriven: la despoblació del món rural, un model d’estat centralista, la seva projecció pública...
Els seus treballs s’han pogut veure a l’Arts Santa Mònica, la Galería CERO de Madrid, l’AA Gallery de Londres o el Centre d’Art la Panera de Lleida, entre d’altres.
“L’arquitectura –i, per extensió, la Ciutat i els seus espais– conformen en si mateixes una síntesi – poder única – d’Infraestructura Geogràfica, Estructura Econòmica i Superestructura Ideològica.” Antoni Miranda (1)
Aquest és un recorregut pels ponts i viaductes de la línia d’Alta Velocitat entre Madrid i Barcelona per explorar les implicacions socials i ambientals d’un territori a l’ombra de l’AVE. Un territori que sosté la infraestructura més poderosa i emblema de modernitat d’Espanya, però que la deixa al marge de la imatge que projecta. Una infraestructura fruit del poder polític, econòmic i territorial al servei de la especulació i la espectacularització.
[1] Antoni Miranda, “No hay bancos en Wall Street”, pròleg d’El espacio público como ideología, de Manuel Delgado.
