Investigació per salvar vides

La notícia és que Barcelona lidera un projecte europeu per reproduir les condicions del fetus a l'úter fora de la mare. Això seria beneficiós per un tres per mil d'acabats de néixer, i no només garantiria la seva supervivència sinó que milloraria molt la qualitat de vida posterior als nascuts prematurament. Si el naixement s'ha produït per sota de les 26 setmanes de gestació, no només és molt complexa la supervivència sinó que si així és, molt probablement, quedaran seqüeles al llarg de la vida d'aquelles persones. Si s'aconsegueix reproduir les condicions de gestació de dins de l'úter de la mare amb placentes artificials, llavors aquests aspectes negatius desapareixen. A més, no es tracta només de corregir les condicions biològiques, sinó també les que faciliten un desenvolupament correcte a nivell cognitiu.

Per assolir aquests objectius cal molta investigació científica i molt desenvolupament i molta cooperació tecnològica. Cal que intervinguin molts científics i enginyers, col·laborant i fent avançar els nostres nivells de coneixement i desenvolupament tecnològic, a més del creixement de l’economia qualificada que això suposa. És, per tant, una bona notícia. Ben cert, però això no impedeix que en puguem fer consideracions de caràcter reflexiu, i fins i tot valoratiu. Al cap i a la fi, potser no tot el progrés humà es resol en progrés científic, tecnològic, ni econòmic.

Faig una reflexió, per acabar amb alguna valoració. El desenvolupament tecnològic, fill de la separació entre ciència i filosofia i l’aparellament entre ciència i tecnologia que suposa la ciència moderna que neix el segle XVII, ens porta a esborrar la frontera entre el natural i l’artificial. Els enginys creats per l’ésser humà ens han portat a una gran millora en les comoditats a l’hora de viure, però sobretot ens han aportat una possibilitat de supervivència al gènere humà impensable en segles anteriors. Si avui hi ha fam al món no és pas per manca de recursos tecnològics, sinó per falta de justícia social a l’hora de distribuir la riquesa. De fet ja produïm tant aliment com perquè ningú passi gana al món. Només amb el que llencem uns, els altres deixarien de passar gana. Gana, que fins no fa tantes dècades encara existia en bona part del nostre entorn geogràfic. Ara només és qüestió de criteris de distribució econòmica perquè el món deixi de tenir aquesta xacra.

Per arribar a aquests nivells de producció alimentària ha calgut desenvolupar una tecnologia que produeix aliments que a vegades diem que han perdut aquell sabor natural. De fet s’ha generat tot un mercat al voltant dels aliments naturals i ecològics. És que no són naturals els altres, els manipulats artificialment? Hi ha frontera entre el tomàquet produït amb mutacions genètiques de laboratori –artificial– i el tomàquet “natural”, per posar un exemple?

A més a més, ara ja estem a altres nivells de superació de la frontera entre el natural i l’artificial en tant que produïm enginys que ens fan ser éssers biònics o fins i tot en la reproducció d’éssers humans. La notícia que encapçala aquest article va en aquesta direcció. De la mateixa manera que no renunciarem a la millora de condicions de vida en les nostres existències, gràcies a la tecnologia, tampoc ho farem ara en la reproducció de vida per consideracions com la que suposa esborrar la frontera entre natural i artificial.

Però, l’ètica és com aquella pedra a la sabata que per petita que sigui fa la seva nosa. Aquest és el significat literal d’escrúpol. Així, malgrat que no renunciem ni renunciarem a les comoditats que ens aporta la tecnologia, com esmorteirem l’escrúpol que ens posen ecologistes, moralistes i altres espècies d’istes primmirats? Quins són els seus arguments? Els arguments dels naturalistes, altrament dits ecologistes, són que el preu de manipular la natura es paga. Els arguments dels moralistes assenyalen els perills de deshumanitzar-nos. De fet ja es parla obertament de la superació de l’humà amb el transhumà –humà combinat amb tecnologia– i el post humà –tecnologia humanitzada–. Tenen fonament aquests arguments? Clar que en tenen. Una altra cosa és si cal considerar-los. La proposta que us faig és que cal escoltar-los i considerar-los però en la mesura que no ens aturin el progrés científic i tecnològic, sabent de la mà de Kant, que una cosa és el progrés científic i el tecnològic i altra cosa és el progrés moral. No caiguem en el parany de creure que perquè esborrem les fronteres entre el natural i l’artificial ens fem millors persones. Tampoc tot ho ha de ser l’economia, i l’ètica ha de tenir el seu lloc.