Clar, cert i breu com que hi ha un tro després del llamp

Quan el paisatge és un personatge més, quan la natura també té veu a la història, quan la llum del sol és la que posa les pauses a la road movie. Elements com aquests són els que ens permeten definir aquesta novel·la com un spaghetti western. Guilleries és la tercera novel·la de Ferran Garcia, publicada a Males Herbes i també traduïda al castellà com a Maleza a La Fuga Ediciones.

Una novel·la crua plena de dolor, d’horror i de violència, però alhora vestida de les metàfores i les comparacions més líriques. Tal vegada per fer-nos veure que, malgrat tot, la bellesa continua present al costat de la sang i del pecat. Una història a la plana de Vic amb les Guilleries al fons carregada de contradiccions: la vida i la mort, la revenja i el perdó, la veritat i la mentida, la redempció.

Amb el personatge d’en Joan Tur com a filòsof que reflexiona constantment sobre les dualitats, deixant entreveure que no existeixen sinó que hem d’acceptar els grisos per continuar el camí. Un camí que es farà agonitzant en la part final del llibre per la cruesa dels fets i on veurem com el seu protagonista lluita a fora i a dins per entendre la vida que li ha tocat viure. Pàgines que van encaixant desconsols i afliccions com les peces d’un rosari.

“És el rosari del dolor infligit, l’enfilall dels dolors que causes i que et són causats. Aquest enfilall de dolors té un punt central i és important trobar-lo.” Descobrir l’origen del mal quan tots els personatges han fet quelcom cruel. Dins d’aquesta construcció serà clau també la figura de Madame Laveau com la portadora d’una bona sarrona de secrets, la família com l’obligació a formar-ne part però sense entendre’n les relacions establertes, la religió, els marges, el territori, i sobretot, els animals com a connexió màgica amb els protagonistes, amb els fets i amb les veritats.

I tot western no ho seria sense cavalls, és clar, i sense dolent. Un dolent al més pur estil de Sergio Leone que sense compassió va desmuntant la fe i desvetllant el perquè de les cicatrius dels que l’envolten. Carregat de venjança arribarà a escena per fer que tremolem pel destí de tots els que fins al moment havien omplert les pàgines de vida.

Una novel·la que us atraparà des del principi pel seu ritme, la seva poesia i la brutalitat amb què és explicada. Per a una lectora o lector exigent que llegeixi amb atenció i, llapis en mà, vagi filant la història i estimant o odiant els seus personatges. Potser fent com el protagonista i repartint, o no, el perdó a tothom qui pugui.

Unes pàgines que constantment ens parlen en temps condicional, perquè les paraules són obertes a significats diversos. Tot pot voler dir una cosa i alhora una altra. Així és com, per exemple, “els claus serveixen per a coses molt diferents, des de clavar un home a la creu fins arreglar una taula coixa”.