DIS_SUPLEMENT
Un món en crisi
Molts de nosaltres haviem sentit aquella dita pagesa que alertava que “quan Moscú i Odessa disparen els canons de bronze, l'arrós de nou anirà a onze”, i així és. Quan Europa era només un continent sense lligams polítics entre els estats, l'economia familiar era ja la gran afectada pel bullir de les armes i la configuració d'unes fronteres que mai han estat quietes malgrat els esforços per que així fos. Els imperis, les barreres que separaven territoris amb lligams molt directes tant socials com econòmics i comercials, han fet d'aquesta terra un contenidor de conflictes molts cops embolcallats per ideologies.
Va ser Jean Monnet, un dels fundadors del que coneixem com Unió Europea, ja va preveure aquest món tensionat quan va deixar escrit el seu convenciment de que “Europa es forjarà en les crisis i serà la suma de les solucions adoptades per afrontar-les”. Les dues guerres mundials de la primera meitat del segle passat van tenir l'epicentre a una Europa que més aviat semblava un trencadís i amb els anys, la UE volia ser la cola, aquella forja somiada per Monnet que els unís. Però el concepte de conflicte sembla inherent en la psicología dels seus habitants i nacions i ve a ser com un disolvent que no deixa actuar la cola.
Volem entendre el per què del conficte, que empeny als seus protagonistes a provocar mort i destrucció, quin paper té l'ànsia de poder, quines són les noves formes per fer de la tensió i la diferència motiu de humiliació i derrota del que és considera enemic. Per això, des del DIS, els convidem a reflexionar amb el coneixement que ens aporta l'escrit de Gemma Gallart i aplicar-lo als tristos esdeveniments que aquests dies vivim amb els veïns ucraïnessos. Recordem l'episodi del conficte del Balcans, que creiem superat, amb la visió en primera persona d'un periodista que el va viure de ben aprop, i preguntem-nos per què no vem aprendre la lliçó o per què es repeteixen unes imatges que creiem haviem desterrat per sempr.
I aprenem com aquelles eines tecnològiques que van ser pensades per apropar als ciutadans i facilitar les comunicacionssocials poden ser utilitzades per fer més sagnants les ferides de les bombes i els exèrcits. La guerra, un substantiu que acompanya a la humanitat des dels seus origens i que sembla que no vol perdre sentit i que molts consideren necessari per establir el que anomenen “ordre mundial”. Aportem idees, seva serà la reflexió.