Un cop d'ull als esdeveniments culturals a la ciutat de Lleida

L'evolució dels esdeveniments culturals és inherent als canvis socials, econòmics i també polítics. Allò que es crea en un determinant moment, sempre amb il·lusió i amb la intenció de fer-ho perdurable, es transforma poc o molt en les següents edicions per corregir els elements que es poden millorar, per cercar nous públics o perquè els recursos econòmics per dur-ho a terme han augmentat o minvat. Recordant també que cal diferenciar entre aquells que són de promoció privada, i per tant la seva durada està lligada al rendiment econòmic, d'aquells de promoció pública que responen més a un interès estratègic de suport a la cultura.

En alguns casos els projectes culturals tenen una component molt personal i la supervivència d'aquests està molt lligada a la continuïtat de qui l'impulsa i organitza. També apareix un factor d'èxit lligat a l'oportunitat, que pot ser efímera o consolidar-se en el temps. Amb totes aquestes variables, aconseguir la longevitat d'un esdeveniment és un repte sovint complicat.

En una anàlisi del CoNCA, feta l'any 2014, es recomptaven 302 esdeveniments suprimits i 267 de nova creació entre l'any 2009 i el 2013 a Catalunya. En aquest escenari és previsible que es produeixi un determinat nombre de baixes i altes d'esdeveniments a la nostra ciutat cada any. En el cas de Lleida molta gent recorda amb nostàlgia festivals de música com el Senglar Rock, però malgrat la seva desaparició, a la ciutat no han faltat concerts de qualitat, ja sigui per les festes majors o bé en programacions específiques.

Lleida compta amb esdeveniments de molt prestigi com el Jazz Tardor, que enguany celebra l'edició número 29, o el Músiques Disperses (MUD) amb 15 edicions, sense oblidar el Ponent Roots Festival amb 11 edicions i ara comptem també amb el nou Magnífic Fest o bé en el món de la música clàssica el Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes que ja prepara la 25ena edició o el Musiquem Lleida amb 17 edicions. També en el món de les arts en viu i orientat a les escèniques, la Fira de Titelles amb 33 edicions o la Mostra d'Arts Escèniques Josep Fonollosa que prepara la 30ena edició o els Estiu en Viu que duen la música i el teatre a les places de la nostra ciutat. La Factoria dels Reixos ha estat també una novetat que va aparèixer per donar cobertura a les limitacions derivades de la pandèmia i que ara ja ha quedat incorporada a la programació festiva al voltant del cicle de Nadal amb moltíssim èxit.

A més d'aquests esdeveniments concrets, cal tenir en compte que la ciutat disposa d'una programació estable d'arts en viu de promoció pública, La Temporada, que de setembre a desembre d'enguany programa 38 espectacles de teatre, dansa i música a Lleida. Si ens fixem en les arts visuals, la Biennal Leandre Cristòfol d'art contemporani acumula 12 edicions, el festival Internacional d'Animació, l'Animac, ha celebrat els 25 anys i comptem amb el nou festival Intangible d'art i tecnologia que ha arrencat amb un gran èxit. La desaparició de la Mostra de Cinema Llatinoamericà, un esdeveniment del Centro Latinoamericano de Lleida, ha estat producte d'un progressiu esgotament del model, però de ben segur es podrà recuperar algun format que tingui en compte la nova realitat social d'una Lleida multicultural.

A la vegada, Som Cinema, amb 13 edicions, ens explica cada any la producció de l'audiovisual català amb una aportació qualitativa creixent. A aquests esdeveniments cal afegir la programació expositiva del Morera, La Panera, el Museu de Lleida, el Museu de l'Aigua i l'Institut d'Estudis Ilerdencs, així com cicles i exposicions d'associacions i col·lectius de la ciutat o de les fundacions privades com Sorigué, Vall-Palou o CaixaForum. En l'àmbit de les lletres, el Festival de Poesia recull el testimoni de l'antic festival Mahalta, es multiplica amb els Vespres en Vers al llarg de l'any i assoleix el màxim exponent en el premi Vallverdú d'assaig amb 39 edicions i el Màrius Torres de poesia amb 27 edicions.

Segur que m'he deixat molts esdeveniments per citar, però el fet és que tenim una ciutat molt activa en les diferents disciplines creatives i que malgrat alguns esdeveniments han desaparegut, d'altres han nascut i molts continuen amb molt bona salut per seguir endavant amb força. La nostàlgia és pròpia de la condició humana, però també ho és la creació, la indagació de nous territoris, la renovació, els relleus generacionals i en definitiva el dinamisme de la cultura que és a la vegada la nostra esperança en el futur.