Assalt al call i assalt al museu
Aquest dimarts tècnics de la Generalitat de Catalunya van desplaçar- se a Tàrrega per recollir unes restes humanes. Es tractava dels cossos d’una vuitantena de persones apareguts en una excavació efectuada el 2007 pel Museu Comarcal de l’Urgell- Tàrrega a la necròpolis de Roquetes, un dels jaciments més importants per conèixer el passat de la comunitat jueva a la Catalunya medieval.
La notícia no tindria gaire molla si no fos perquè la recollida s’ha efectuat amb tot el secretisme. Però el més greu no és això, sinó la raó per la qual s’ha fet d’aquesta manera: per no esvalotar el galliner i, sobretot, per no molestar la comunitat jueva. Convé recordar que això mateix va ser el que va passar el 2007 quan dos representants de les comunitats jueves de Barcelona van endur-se 158 cossos més trobats a la mateixa necròpolis, que els arqueòlegs no van poder estudiar i que haurien aportat un volum d’informació notable sobre com van morir aquelles persones, tal com s’acostuma a fer en aquests casos.
La raó d’aquell espoli emparat en la religió respon al fet que la tradició jueva prohibeix excavar i exhumar cossos, i si es produeix alguna troballa, les restes han de ser inhumades de manera immediata. Naturalment, això suposa una topada frontal entre religió i progrés del coneixement, i no s’entén que el govern del nostre país sucumbís el 2007 tan obedientment, acotant el cap, davant les pressions.
El que ara s’han endut són les restes que, un cop va esclatar la polèmica, els jueus no van poder emportar-se per les protestes de la comunitat científica. Ara, algú podria dir que des del 2007 hi ha hagut temps suficient per estudiar-les, però s’ha de tenir en compte un fet: aquests cossos són una col·lecció de referència única a Europa perquè són el testimoni d’un fet excepcional, l’assassinat amb acarnissament d’un col·lectiu durant l’assalt al call jueu de Tàrrega el 1348. Ens trobem davant la foto fixa d’uns fets tràgics que, en el futur, s’haurien pogut analitzar amb tècniques analítiques noves. No podrà ser perquè, un cop retornats els cossos i enterrats al cementiri de Collserola, mai més estaran a disposició dels científics. I la pregunta que ens hem de formular és la següent: hauria succeït el mateix si la comunitat reclamant hagués estat la musulmana, la protestant o la budista?
