Macià i el karma
Al president Francesc Macià li agradava caçar, i ho feia a la finca de Vallmanya, propietat de la seva família política. Allà, a banda de prémer el gallet de l’escopeta i de descansar, passava llargues temporades i feia tasques de govern, rebia visites polítiques il·lustres o gestionava el dia a dia presidencial. Vallmanya és un lloc emblemàtic, un indret inhòspit i allunyat de tot que darrerament ha estat notícia per la voluntat de recuperar-lo com a lloc de memòria amb l’adquisició de la casa familiar dels Macià-Lamarca. La compra, amb tot, s’està resistint des de fa anys per un cúmul de despropòsits polítics que han fet que, avui, el casalot estigui ensorrant-se davant dels nostres ulls. Aviat serà tard i haurem de plànyer-nos per una ensulsiada patrimonial de la qual serem culpables.
Diferents generacions de polítics han fracassat en la compra de la casa on Macià va ser feliç, l’única de les residències estables del president conservades, aquella que va hipotecar per finançar l’alçament militar de Prats de Molló amb el que havia d’alliberar Catalunya. La mateixa casa on durant la Guerra Civil Espanyola els franquistes van establir un prostíbul de meretrius marroquines per satisfer les necessitats de la tropa. El lloc, en definitiva, que representa com cap altre la revolució agrícola del pla de Lleida.
Tanmateix, després de l’acord al qual van arribar fa tres mesos l’Ajuntament d’Alcarràs, el Departament de Cultura i la Diputació de Lleida per l’adquisició i rehabilitació de cal Macià, tot continua aturat. D’una banda, i inexplicablement, no s’ha obert l’expedient per catalogar l’edifici com a bé cultural d’interès nacional –a què esperen?– i la compra està aturada perquè el propietari no vol vendre fins que no li concedeixin uns permisos per construir unes tanques que han d’evitar l’entrada de conills o senglars –les fonts consultades no es posen d’acord en aquest punt crucial del tema– als terrenys del voltant. Calen uns informes de nosequantes oficines tècniques i les eleccions estan a tocar. Ai.
En aquest país nostre tot és tan feble que uns conills (o senglars) amb ànims de revenja poden tirar per terra una de les operacions més rellevants de recuperació de la memòria històrica. La natura i el karma confabulats contra Catalunya i la seva classe política.
