El Morera, per fi

Ha costat un segle, però ja tenim aquí el Morera, el nou museu d’art modern i contemporani de la nostra ciutat. La llavor seminal d’aquesta institució que demà obrirà portes és el Museu d’Art de Lleida creat el 1914 però, des d’aleshores, el museu mai havia tingut una seu fixa. Aquesta situació de provisionalitat no l’hem de perdre de vista quan celebrem la bona nova, que ha costat 110 anys d’arribar. Les causes d’una gestació tan llarga i enutjosa són múltiples, i passen per les conjuntures històriques que hem viscut en aquest segle i escaig d’espera, com la del franquisme, que tenia altres prioritats des del punt de vista cultural; o la inacció socialista dels anys de govern dels alcaldes Antoni Siurana i Àngel Ros, que no van demostrar cap interès a consolidar físicament el museu fins a l’etapa final del segon. És de justícia recordar que no va ser fins que la ciutadania va organitzar-se el 2012 i va celebrar una audiència pública impulsada per la plataforma Compromís pel Museu d’Art Jaume Morera, que la Paeria va posar-se les piles i va fer les primeres gestions per posar en marxa el projecte que ara culmina. Es confirma, per tant, el poder de la societat civil per pressionar les institucions, combatre el seu immobilisme i aconseguir objectius patrimonials lloables. L’etapa final que ha portat a la inauguració del museu no ha estat un camí de roses per les traves a les quals s’ha hagut de fer front, algunes d’elles generades per representants polítics de vol gallinaci que feien el doble joc al desenvolupament del projecte. Ho saben bé els treballadors del museu, als quals vull manifestar el meu agraïment pels anys de patiment i perseverança i, sobretot, per la tasca que han dut a terme no només amb la implementació del nou projecte museogràfic, sinó també per la ingent feina desenvolupada a través de les exposicions temporals que han organitzat des dels anys noranta del segle XX. Aquestes mostres, a banda de servir per retre homenatge i posar al mapa de la història de l’art català un bon grapat d’artistes nostrats, han generat un pòsit de coneixement fonamental a partir del qual s’han bastit els discursos del nou museu. Demà en podrem veure el resultat, i no dubto que serà magnífic i estarà a l’altura de l’esplendorós passat i present artístic de Ponent.