Vallmanya: “¡Exprópiese!”
És un consens assumit per la nostra societat que el bé comú està per sobre de la propietat d’un particular, i així ho determinen les nostres lleis de patrimoni històric des de fa gairebé un segle. Les raons són fàcils d’entendre perquè un bé patrimonial que parla d’una comunitat de persones, de la seva identitat, i que, com a tal, està protegit per l’administració, mai pot dependre dels interessos d’un sol individu, per molt que en sigui el propietari. Els amics del liberalisme i el capitalisme, que també són els enemics de qualsevol tipus d’intervencionisme, s’hi hauran de posar fulles perquè la llei és clara al respecte.
Si parlem d’un edifici històric, aquesta intervenció de les institucions pot materialitzar-se de maneres diverses, per exemple, restaurant-lo si el seu propietari no ho fa, per evitar una pèrdua en el patrimoni de tots –cal, això sí, que aquest edifici hagi estat prèviament protegit com a bé cultural d’interès local (BCIL) o nacional (BCIN). I la factura de la restauració podria passar-se al propietari, ja que hauria comès un abandó de les seves obligacions. Això és el que hauria d’haver fet l’Ajuntament d’Alcarràs amb la casa del president Francesc Macià a Vallmanya que, com s’ha dit i repetit, és a punt de caure. Però el consistori alcarrassí no ho ha fet, malgrat la responsabilitat que hi té perquè en va promoure la declaració com a BCIL.
Una altra forma d’intervencionisme és l’expropiació, acció igualment contemplada a la llei quan es tracta de preservar un bé rellevant que perilla, com és el cas de la casa de Vallmanya. Únicament caldria que la Generalitat la declarés BCIN i ja podria expropiar-se. Aquesta acció tan dràstica resta justificada per la inacció del propietari, que no ha fet res per evitar el deteriorament vertiginós que pateix. I ho justifica també l’actitud d’aquesta persona després que les administracions anunciessin l’acord per adquirir el casalot, ja que des d’aleshores s’ha despenjat amb peticions extravagants com les dels grups de música que demanen tovalloles blanques abans d’un concert. Davant d’aquesta irresponsabilitat, i perquè amb els interessos de la comunitat –no només d’Alcarràs sinó de tot el país– no s’hi juga, només queda fer una cosa, que és aplicar la màxima que va fer cèlebre Hugo Chávez: “¡Exprópiese!”
