Les subhastes
Aquesta setmana una pintura de l’artista Edgar Degas, un dels pares de l’impressionisme, ha estat notícia arreu del món. L’obra ha estat venuda al portal Todocolección, on aficionats a les rampoines inclassificables busquen gangues per fer saltar la banca. La cosa cridanera és que la pintura de Degas va rematar-se per 926 €.
Qui la va posar a la venda, algú de Sabadell, no hi creia i pensava que no era original, però un comprador amb ull i nas va consultar a un expert i ha resultat ser original. Els de Terrassa ja fan broma perquè qui l’ha adquirit ha fet el negoci del segle: té un valor de mercat entre els 7 i els 12 milions d’euros.
El curiós del cas és que el 1940 aquest Degas era en mans de Francisco Marió, un personatge de qui no se’n sabia res, però que arran de publicar-se l’afer he pogut identificar amb un personatge homònim, de Sort, que remenava esglésies del Pirineu comprant retaules i marededeus.
Del que explicaré tot seguit no se n’ha parlat, però paga la pena fer-ho. El proper 11 de juny a la seu londinenca de la casa de subhastes Christie’s es posa a la venda una part de la col·lecció de manuscrits del bibliòfil noruec Martin Schøyen, que diuen que és la més important del món.
Entre els 61 lots de la subhasta n’hi ha dos que criden especialment l’atenció. El primer és la denominada Bíblia de Vic, un còdex de mitjan segle XIII amb més de 400 folis, escrit en llatí i amb les caplletres ricament il·luminades, que al segle XVII formava part de la biblioteca del monestir de Caputxins de la localitat. A inicis del segle XIX ja era a Madrid, d’on va sortir quan Josep Bonaparte, germà de Napoleó i rei dels espanyols, va fugir cames ajudeu-me emportant-se nombrosos tresors artístics.
El segon lot interessant és un manuscrit de les Ordinacions del rei Pere el Cerimoniós, de cap al 1412-1416, un text en català on s’explicaven les regulacions de la cort reial. Segons sembla, va ser encarregat per la família Gralla, que tenien capella a la Seu Vella de Lleida i que també eren establerts a Barcelona, on feien de mestres racionals –tresorers de la corona–.
Després, el manuscrit va ser propietat dels Marquesos d’Aitona. Si algú de vostès vol que aquests manuscrits tornin a Catalunya, haurà de posar sobre la taula 120.000 i 60.000 €, aproximadament. Jo, hi ha dies que no els gasto.
