S’Alguer, la vida lliure
Servidor és un dels molts catalans que tenen entre mans l’aparatós –per la cosa de la manipulació quan estàs ajagut al sofà– llibre del Xavier Pla sobre la vida d’un altre Pla, en Josep (Un cor furtiu. Vida de Josep Pla, 2024). Pla sobre pla, pla i contraplà. Llegint Pla m’adono que estic fent un procés de preparació per llegir l’altre Pla, el de la boina. No insistiré en la fascinació que aixeca el personatge, una fal·lera sustentada sobre la complexitat de l’autor d’El quadern gris, auspiciada per múltiples contradiccions, el moment històric que li va tocar viure i la qualitat de la seva literatura. Un dels capítols del llibre del Pla que no duu boina es titula Hermós o l’ideal de vida lliure. Tracta sobre Sebastià Puig, més conegut per Hermós, un dels homes a qui el Pla de la boina va estimar més. Nascut a Palafrugell, era analfabet i es dedicava a la pesca i la caça, feia de mosso i xofer, guardava boscos i tallava llenya o, fins i tot, cuidava criatures. Lleig amb avarícia, d’aquí l’àlies, el seu rostre de goril·la solcat per l’aire de mar i el sol traspuava trapelleria i experiència. Pla el considerava un mestre en les coses essencials de la vida. L’escriptor i l’analfabet van fer-se els millors amics, passejaven amb barca i endrapaven sardines a grapats. Hermós era un dels diversos personatges eremítics i primitius, robinsonians, que feien vida lliure a les cales de la Costa Brava, instal·lats en barraques de pescadors i allunyats del brogit de la civilització. El Pla de la boina que, com diu l’altre Pla, mai parava quiet, mitificava aquest tipus de vida reposada i despresa, sense obligacions. I malgrat pugui semblar que aquesta espècie humana s’hagi extingit, encara en queda un. És el Miquel de Cal Boter, que viu a Cala S’Alguer. Regentava una merceria a Palamós, però en jubilar-se i traspassar-la als fills va retirar-se a una de les barraques de S’Alguer, a mirar les onades i fer maquetes de vaixells. De tant en tant hi vaig perquè el meu amic Pep ens convida a una d’aquelles barraques, on perpetra uns arrossos colossals que farien embogir el Pla de la boina. En Miquel de Cal Boter, el dia que hi som, s’acosta i aprofita la nostra presència i conversa. Es conforma amb poc, però quan arriba l’hora de dinar mai marxa sense el plat d’arròs.
