Arcadi Espada, subnormal

Res, que venia a dir-los, tot i que imagino que ja ho saben, que Arcadi Espada és subnormal. Ui, sí, quina expressió tan desafortunada per un article i que si tomba i que si gira i que un mitjà de comunicació no pot permetre’s aquest tipus de vocabulari groller i d’ofensa gratuïta i bla, bla, bla. Doncs miri, sí, i tant que se’l pot permetre, perquè aquesta expressió té en l’actualitat unes connotacions molt determinades i un context que ja no s’associa a la discapacitat intel·lectual (o diversitat funcional) i que cal saber llegir adequadament. I si en determinades plataformes la fem servir, per què no en un mitjà convencional? On és el problema? A més, si el personatge a qui avui posarem el dit a l’ull se la mereix, encara hi ha més motius per emprar-la. Tot ve d’una entrevista que li han fet a The Objective, un digital més que infecte i reaccionari, en què l’ínclit Espada ha dit que cal exterminar les mascotes perquè són un perill horrible. Home, parlem-ne. Per aquesta regla de tres hauríem d’exterminar-lo a ell, ja que és bastant més perillós que el meu gos, el Tretze. Diria que puc afirmar això sense cap tipus de neguit, atès que si un home suposadament cabal pot arribar a dir aital bajanada en un mitjà de comunicació, un servidor està en el seu dret d’insultar-lo a través de les pàgines d’aquest diari de províncies. De fet, és molt més greu el seu desig que el meu insult barroer i fàcil. Espada al·lega que la humanitat porta segles allunyant-se i separant-se dels animals, una facècia estrambòtica que només pot sortir de la boca d’un urbanita que duu massa quilòmetres de passeig pels carrers i avingudes de Barcelona, Madrid, París o Nova York, però que no ha posat un peu a la ruralia ni sap quin paper juguen els animals en determinats entorns, fins i tot, els de companyia. No argumentaré aquí a partir dels beneficis emocionals, de la salut mental i de coses per l’estil perquè és innecessari. Salta a la vista que Arcadi Espada és subnormal, molt subnormal. I ho ha demostrat en el passat tant amb afirmacions infectes sobre els qui pateixen algun tipus de discapacitat intel·lectual, com amb boutades entre les quals cal comptar la fundació de Ciutadans, el partit polític que ha contribuït a trencar més consensos socials en la història del nostre país.