Llullu se’n va al Morera
Corria com un esperitat, en Llullu. Feia els 100 metres llisos a tota velocitat gràcies a Jordi Ribó i Miquel Llach, que el van ensenyar a embalar-se. Es desemperesia, estirava els braços, primer l’un i després l’altre, torçava el coll cap a la banda esquerra, tibava les galtes, bocatort, la llengua botida, alçava la barbeta tot fixant la mirada en un cel inexistent, començava a fer ballar els ulls, emetia un xisclet agut i, finalment, estirava les cames com un futbolista amant de les rematades a la xilena. Així ho relatava el pare, Màrius Serra, enigmista i exhibidor de paraules, a Quiet (Empúries, 2008), el llibre que en Llullu va empescar-se que el seu pare escrivís. Perquè en Llullu feia moltes coses. Va viatjar a Hawai, el Canadà, Itàlia i Finlàndia, sempre sobre rodes, i va gaudir d’Eurodisney a tota velocitat. Mai parava. Ell sol va aconseguir que molts nois i noies invisibles es fessin visibles, i que un munt d’artistes es mullessin en un espectacle en benefici d’aquells nens i nenes que mai paraven quiets. Va ser a l’Auditori de Barcelona, el 2009, on van llegir-se fragments de Quiet, va cantar-se i, fins i tot, va fer-se art. Per allà van passar Màrius Serra, Matthew Tree, Carles Capdevila, Jordi Martínez, Marta Angelat, Jordi Herralde, Bruno Oro, Queco Novell, Carla Serra, Neus Bonet, Sergi López i Oriol Izquierdo, i hi van actuar Gòspel Viu, Lluís Gavaldà, Ivette Nadal, Elisabet Raspall, Nina, Pep Bou, Gossos, Joan Miquel Oliver, El Tricicle, Pau Riba i Sergi López. Déu n’hi do, en Llullu. Mentre tota aquesta gent feia les seves coses a l’escenari, l’il·lustrador Miguel Gallardo actuava de notari gràfic i ho dibuixava tot en un còmic. Clar, perquè en Llullu li va dir que ho fes, potser a través de la princesa Maria, la filla del Miguel que viu en un món proper al nostre. Aquest còmic el Miguel va regalar-lo al Màrius perquè en Llullu li devia suggerir a cau d’orella, i sempre l’havien guardat a casa. Avui divendres –sí, avui, quan vostès llegiran això– el Llullu ha decidit que se’n va al museu i ha enviat a correcuita el Màrius a Lleida perquè lliuri el còmic al Morera, on es conserven moltíssimes més obres del pare del Makoki. Mirin si encara en fa de coses, en Llullu! Si avui vostès baixen a la rambla Ferran, potser se’l troben corrent amunt i avall.
