La noia i el rei

Hi havia una vegada, en un país no gaire remot d’aquí, una noia que es guanyava la vida cantant i ballant. Era guapíssima i el rei del seu país se’n va encaterinar. Ell, que era faldiller, va muntar-s’ho per acostar-s’hi i conèixer-la. La noia tenia moltes habilitats, però la cuina no era una d’elles. Tot i això, preparava unes paelles memorables, no pas per l’exquisidesa del gust, sinó per com les servia al rei. Es posava la teca entre les mamelles i el monarca gaudia de la menja duent-se els musclos i les gambes a la boca tot fent passar la llengua per la sina. El rei portava l’afer amb discreció, però quan visitava la noia, els fills d’ella hi eren presents. El pare de les criatures, sempre absent, preferia passar els dies envoltat de lleons, altres feres i cocaïna. El petit s’embadalia amb la presència d’aquest nou amic de la mare, tot i que sospitava que ella i el rei jugaven a alguna cosa més que a fet i amagar. Una amiga periodista de la família va ensenyar el nen a fer fotografies i un bon dia que el rei els visitava, i que la mare havia preparat paella, el noi va agafar la càmera per immortalitzar-ho d’amagatotis. En una de les fotos s’hi veu la mare abillada amb un suggeridor vestit blanc, de tipus eivissenc, servint la paella a taula. El petit va captar molt bé el que devia passar sovint, ja que a la imatge apareix la mare inclinada endavant i lluint, ben formoses, aquelles mamelles i la regatera on el monarca acostumava a cruspir-se l’arròs. A la fotografia observem que el rei s’ho mira amb delit assegut a taula, però no dirigeix la mirada a la paella, sinó a la pitrera. Va passar el temps i la vida i les coses van complicar-se per a tots. El marit de la noia que cantava i ballava i feia paelles va morir arruïnat i sol, mentre que ella va viure, ni més ni menys, que de la seva vida, explicant-la als altres. El rei va fer sempre de rei i va viure com viuen els reis, fins que uns problemes amb un elefant i amb una altra noia van fer que hagués de marxar a un país llunyà. I què se’n va fer del fill de la noia, el de les fotografies? Va créixer i viure a la seva manera per acabar en una illa paradisíaca amb més gent, d’on seria expulsat per infringir les normes. Ara, allunyat de la família i sense diners, ha venut les fotografies de la mare i el rei.