Vinicius versus Aitana
Pobre Vinicius. Pobre Florentino. Pobre Reial Madrid. Quan encara no havien aixecat cap de la rebregada perpetrada per una colla de nens amb grans a la cara i brackets a les dents, es troben que els gavatxos de France Football els han negat la Pilota d’Or per al brasiler Vini Jr. Quina injustícia, quin drama, quanta indignació. Tanta llàgrima madridista ha fet aflorar a Madrid el millor mar artificial del món. De resultes de la frustració, Florentino i el Madrid van impedir que cap jugador ni representant del club assistissin a la gala que es feia a París, en una mostra de señorío de señoros fenomenal. Per contra, el Barça hi va anar amb tots els capgrossos i la plana major, incloent-hi Lamine Yamal, Aitana Bonmatí, Alexia Putellas i el president Laporta. El primer va endur-se el premi al millor jugador sub21 del món i Bonmatí, per segon cop, el de millor jugadora absoluta, com ja havia fet l’any passat. Alexia, que ja havia rebut aquest premi no fa pas gaire, va representar totes les seves companyes en recollir el premi a millor equip femení. Un èxit aclaparador i diverses lliçons. La primera, de Lamine, que al discurs va recordar-se –com fa habitualment– del seu barri a Mataró, Rocafonda, tot fent un joc de números i paraules enginyós i, jo diria, que amb segones intencions. Sobre això mateix: la imatge de la nit va ser la de l’actiu Natalie Portman fent-se la foto amb els del Barça i fent el gest dels quatre gols amb la mà. I la segona lliçó, d’Aitana, que a banda de parlar en castellà i anglès, va fer una part del seu discurs en català, cosa que no va agradar als de sempre i que són els mateixos que estaven emprenyats perquè Vinicius només s’havia endut la pilota de platja. Aquests barruts no nacionalistes no s’encabritaven perquè Aitana parlés en anglès, sinó perquè ho fes (ai las!) en català. No és el primer cop que la jugadora rep atacs per expressar-se en la seva llengua, i no és el primer cop que ha de sortir després a reafirmar-se. I ho ha fet amb una elegància i normalitat esborronadores en manifestar que el català és la seva llengua, que és amb la que millor s’expressa, que té tot el dret del món a emprar-la en un acte i que ho fa per donar-li valor i reconeixement a nivell europeu. Davant la rebequeria madridista, el somriure i els valors culers.
