Bob Pop i la llengua
En Bob Pop és un humorista madrileny que fa més de vint anys que viu a Catalunya. Els sonarà perquè TV3 va estrenar fa poc un programa en què ell aprèn català mentre parla amb persones que pertanyen, com ell, al col·lectiu LGBTIQ+. Al primer capítol en Bob reconeix que li fa vergonya no haver-s’hi posat abans, però mai és tard i l’hem d’aplaudir perquè es percep l’esforç que feia, amb un treball evident darrere de les càmeres. En un moment donat, assegut al pati de l’Institut d’Estudis Catalans, pregunta a l’humorista Ana Polo si un país i nació com Catalunya, que va viure la repressió contra la llengua mentre es cometia un altre lliberticidi contra el col·lectiu LGBTIQ+, pot entendre millor i més fàcilment la llibertat per estimar o fer sexe amb qui vulguis. L’Ana li respon amb un discurs interessant sobre sexualitats i llengües predominants i minoritzades, amb assentiments molt evidents d’en Bob que sembla entendre-ho a la perfecció i compartir-ho al cent per cent, parlant, inclús, d’empatia. Afectat per l’esclerosi múltiple, al final del primer episodi, dins d’una piscina on fa exercici amb evidents gestos de dolor, diu que per a ell cada cop és més difícil viure i que el salva parlar en català, una aventura preciosa d’aprenentatge i converses. Però tot aquest castell de fantasia i amor per la llengua el mateix Bob l’ha ensorrat en una entrevista a l’APM amb el Joel Díaz, en què reconeix que va aprendre català només per monetitzar-ho i per poder fer la sèrie. Pensava que se’n fotia, però vaig adonar-me que no era així quan, amb aquell to de certs espanyols d’esquerres, va afirmar que els catalans som classistes quan demanem als immigrants que aprenguin el català, perquè hi ha gent que prou feina té a sobreviure. En resum, que tot allò que va explicar-li a l’Ana Polo sobre el català era ficció. “El meu català és una mentida”, arriba a dir-li al Joel a l’entrevista. Els catalans estem acostumats que els espanyols de dretes ens acusin de nazis, però després d’haver vist en Bob patir a la piscina i que se’ns guanyés parlant la nostra llengua, que ara ens digui, com diu, que no hi ha res més català que monetitzar qualsevol cosa, no fa més que confirmar aquella premissa de Josep Pla: el que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.
